Coincidint amb el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa que, per acord de l'Assemblea General de les Nacions Unides, es commemora des del 1993 cada el 3 de maig, solc rellegir algun text de Ryszard Kapuściński que, dit sigui de passada, per a mi és un dels intel·lectuals de referència. Enguany he rellegit el breu, però molt sucós, ‘Los cínicos no sirven para este oficio (Sobre el buen periodismo)’ del que, malauradament, fins on jo conec no hi ha cap edició en català.
Kapuściński argumenta que, per a la informació, la veritat era la qualitat principal. Però que en la modernitat això ja no és així. L'època de les notícies falses a balquena no és, a parer meu, aliena al capitalisme extractivista actual. És a dir, al desplegament irrefrenable, amb faldilles i a la babalà i sense complexos, de la raó de ser del capitalisme: la despossessió. A la informació subministrada pels grans mitjans de comunicació (molts d'ells absolutament balcanitzats) ara la qualitat principal és la d'augmentar els beneficis empresarials, i, per tant, ens han desposseït del dret a una informació veraç.
En el llibret esmentat -que té forma d'entrevistes- al periodista i intel·lectual d'origen polonès li demanen -tot fent referència al fet que hi ha drames de la història contemporània que han estat poc o gens tractats en els periòdics- com és possible que certs fets mai hagin format part de l'agenda de la premsa internacional. Kapuściński, ras i curt, contesta que això és possible perquè la premsa internacional està manipulada. Però, com sempre, va al moll de l'os de l'assumpte i afirma: "El problema de las televisiones y, en general, de todos los medios de comunicación, es que son tan grandes, influyentes e importantes que han empezado a construir un mundo propio. Un mundo que tiene poco que ver con la realidad. Pero, por otro lado, estos medios no están interesados en reflejar la realidad del mundo, sino en competir entre ellos. Una cadena televisiva, o un periódico, no pueden permitirse carecer de la noticia que posee su rival directo. Así, todos ellos acaban observando no la vida real, sino la competencia". Això, sumat a biaixos ideològics i corrupció sistèmica dins bona part de la professió periodística, ha esdevingut en allò que l'ONG Reporters Sense Fronteres (RSF) anomena "la indústria de l'engany".
No és estrany, idò, que, per exemple, traïcions polítiques com la del president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, al poble sahrauí, no tinguin un cost polític-electoral major que el que tindrien si els grans mitjans de comunicació espanyols posessin en relleu les esgarrifoses informacions sobre el Marroc que acaben de publicar els amics de RSF que, entre altres coses, denuncien que el règim marroquí persegueix la premsa per a posar-la a les seves ordres. O si ens informessin de la importància que té que el Marroc expulsi a una advocada francesa després d'impedir que visités als presos polítics sahrauís, o del permanent assetjament marroquí als activistes de drets humans sahrauís, que arriba al segrest i a la tortura., etc.
En fi, amb més llibertat de premsa de debò, amb menys manipulació mediàtica, al Govern del Regne d'Espanya li resultaria molt més difícil mantenir la hipocresia segons la qual "España es un país profundamente comprometido con los Derechos Humanos, cuya protección y promoción constituye un eje prioritario de nuestra política exterior" (sic).
En qualsevol cas, tanta sort que RSF existeix, que mitjans com ara dBalears no es deixen manipular. I és que, malgrat tot, hi ha multitud de resistències a la manipulació mediàtica. Resistències que convé enfortir i expandir perquè, com diu Kapuściński en el llibret citat a les primeres ratlles d'aquest escrit, "quan es va descobrir que la informació era un negoci, la veritat va deixar de ser important".
