El passat 13 d’abril llegia amb tristesa que Terraferida ha decidit fer una aturada i ‘pensar què volen ser de grans’. La impermeabilitat dels governants d’aquesta terra i els seus ulls clucs a les propostes de l’entitat han mogut l’entitat de defensa de la terra a fer una pausa per definir el seu futur.
He de confessar que m’entrà un sentiment d’orfandat, de vulnerabilitat. En els últims anys més que no les organitzacions ecologistes ‘de sempre’ o altres entitats de la societat civil, ha estat Terraferida qui ha liderat la protesta contra el model turístic i urbanístic depredador que ens consumeix de forma especialment accelerada en els últims anys. Ens ha proporcionat, també, seriosos estudis que posen dades objectives damunt la taula sobre les contínues ferides infligides a la terra per part d’empresaris i polítics sense escrúpols, sense un mínim sentit de país, sense gens ni mica de visió de futur.
Vull dir també que, si bé entenc perfectament el seu esgotament mental de veure que tota la feina no ha merescut cap canvi de trajectòria en les directrius dels governants, sí que crec que ha estat profitosa. Si alguna cosa hem après en aquests darrers anys és que en matèria de turisme i medi ambient, no hi ha diferències entre governants dretans o de progrés. Sembla com si en tocar poder tots quedin cegats davant hotelers, constructors i agents turístics. Però també vull pensar que sense el paper mediàtic i d’investigació seriosa duit a terme per Terraferida, la realitat hauria estat molt pitjor. Crec que no s’han atrevit a més (els polítics), malgrat desitjar-ho.
He de manifestar també que, amb independència de qui guanyi les properes eleccions, em preocupa el país i em preocupa la democràcia que ens han fet creure que tenim. Per a mi, l’existència de Terraferida és un episodi més d’una dramàtica degeneració democràtica i institucional del país. El primer fou amb motiu de la vaga de docents contra la persecució educativa i lingüística de Bauzà: els docents hagueren de crear la seva pròpia plataforma sindical perquè els sindicats ‘de sempre’ no responien a la demanda de mobilitzacions contra el seu govern. El segon, les ‘Kelis’, que també han hagut de crear el seu propi moviment de defensa, exactament pel mateix motiu. Els moviments ciutadans de Son Espanyolet i Santa Catalina en són un altre, en no trobar dins l’espectre polític ningú que en defensàs els residents dels abusos del lloguer turístic i l’oci nocturn. Terraferida, el quart, apareix igualment perquè les organitzacions i entitats que pensàvem que vetlaven pel bé del medi ambient, l’ecologia, i el benestar de la gent, també s’han adormit. Fixau-vos que sembla que ni governs (ni Consells, ni ajuntaments...), ni oposicions, ni sindicats, ni altres organitzacions socials semblen preocupar-se pel bé de la gent i del país, o si més no, no fer-ho amb la contundència que la situació requereix. Negre futur ens espera.
Voldria l’aturada de Terraferida sigui per retornar amb més força. El país ho necessita.
