algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 19°
23°

Preparant el 50è aniversari del Front Polisario

En la història del molt criticable procés de descolonització del continent africà, hi ha una data i un esdeveniment que la història oficial solen oblidar, o, millor dit, invisibilitzar. La data és el 10 de maig de 1973, i l'esdeveniment és la fundació del Front Popular per a l'Alliberament de Sakia-el-Hamra i Río de Oro, és a dir, del Front Polisario.

Segons la historiografia mainstream, la descolonització d'Àfrica, que començà en la dècada dels anys 50 del segle passat, finalitzà el 1975. Idò, això no és cert. És un procés que encara no ha finalitzat. No es pot donar per conclòs fins que el Sàhara Occidental conquereixi la seva plena descolonització.

El que sí que és cert és que un dels esdeveniments més vergonyosos de la història recent d'Espanya té data de 14 de novembre de 1975: Aquest dia a Madrid es firmà la "Declaración de principios entre España, Marruecos y Mauritania sobre el Sahara Occidental", coneguda com els "Acords tripartits de Madrid", que suposà la cessió del territori del Sàhara Occidental al Marroc i a Mauritània. Posteriorment, es produí la invasió del territori sahrauí pels marroquins i mauritans, i la consumació, el 26 de febrer de 1976, de l'abandó d'Espanya de la que fou la província espanyola número 53. Aquesta és la frenètica successió d'esdeveniments que contextualitzen la proclamació -a les primeres hores del 27 de febrer de 1976, és a dir, l'endemà de l'abandó formal d'Espanya del Sàhara Occidental- de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).

Val a dir que els "Acords tripartits de Madrid" mai van ser considerats vàlids per Nacions Unides, i, per tant, la presència del Marroc i Mauritània al Sàhara Occidental era contrària a la legalitat internacional. Eren, dit sense embuts, ocupants il·legals. Una condició que continua tenint actualment el Marroc. La RASD es va proclamar, doncs, en un territori agressivament ocupat, en el context d'un procés encara ara inconclús de descolonització. Tanmateix, la República Sahrauí té un importantíssim reconeixement formal arreu del món, és membre fundador de la Unió Africana. Ara bé, tal volta, allò que és més important és que la RASD opera, malgrat que depengui de l'ajut humanitari internacional, com un veritable Estat, desplegant en el territori que controla polítiques públiques (sanitat, ensenyament, cures de tota mena, seguretat, cultura, etc.).

En qualsevol cas, allò que, en la perspectiva de l'imminent de 50è aniversari del Front Polisario, sembla imprescindible posar en relleu és que l'Estat sahrauí ha desenvolupat un singular sistema polític en plena simbiosis amb el Moviment d'Alliberació Nacional Sahrauí, és a dir, amb el Front Polisario que és, atenint-nos a la legalitat internacional, l'únic i legítim representant del poble sahrauí. Sense el Front Polisario no s'entenen els gairebé cinquanta anys de lluita per la independència de Sàhara Occidental, és impossible explicar la capacitat de resistència d'un poble –el sahrauí- condemnat il·legalment a viure al duríssim exili en els camps de refugiats de Tindouf (Algèria), al territoris militarment ocupats pel Marroc on el respecte als drets humans és inexistent, o a la diàspora.

Fóra bo que a l'espera de commemorar aquest imminent 50è aniversari del Front Polisario es reblés la històrica solidaritat (humanitària i política) de la societat de les Illes Balears, així com de les institucions (autonòmiques, insulars i municipals), amb la causa sahrauí. En aquest sentit, deixeu-me convidar-vos a, per poc que pugueu, participar en el "Programa Vacances en Pau". Per tant, si aquest estiu voleu acollir una nina o un nin sahrauí, poseu-vos en contacte amb l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears al telèfon 971 72 88 39.

Mentre us ho penseu, recordarem unes paraules del fundador del Front Polisario, primer president de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) i màrtir sahrauí, El Uali Mustafa Sayed: "La Revolució es va iniciar perquè existeix un poble. Aquest poble té la seva pròpia identitat, la seva civilització, les seves pròpies idees i les seves estructures organitzatives. Aquest poble existirà sempre malgrat els plans del colonialisme espanyol i dels imperialistes". Sense cap dubte: Polisario, vencerà!!

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.