Aquesta setmana comencen les vacances de Pasqua, dimecres a les nostres illes, a la resta de l’Estat començaren el proppassat divendres. Vacances escolars i festes seguides per a la resta, que s’aprofiten fer algun viatge curt. Uns dies de descans que uns aprofiten per renovar les seves creences religioses, altres per gaudir del descans.

El mes d’abril que comença amb aquesta setmana és important perquè es convoquen oficialment les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig, arreu de l’Estat. Aquí a més amb una urna afegida per als Consells institucions autonòmiques segons el nostre Estatut, encara que continuen amb normativa de règim local en alguns àmbits.

Els mitjans de comunicació ja dediquen més espais a les propostes electorals, alguns demanant els programes per seccions, perquè puguem llegir-los i comparar-los. Altres només informant dels actes de precampanya, amb fotos i missatges que volen il·lusionar la participació. Mentrestant, els diferents partits i coalicions van conformant les llistes de les candidatures a presentar davant la Junta Electoral quan s’obri el termini.

Una feinada, ho sabem aquelles persones que hem estat en els equips polítics en altres convocatòries. És la preparació per la gran prova del dia electoral, quan ja s’ha explicat tot, quan s’han exhaurit els recursos, quan només s’espera el recompte de vots.

La ciutadania que participa en entitats socials, veïnals, culturals, sindicals fins i tot esportives, saben que els resultats del 28 de maig poden afectar-los, ja que les seves relacions amb les Administracions seran de continuïtat o de canvi. Les persones al capdavant seran diferents, a quasi totes, l’important és saber si les polítiques a dur a terme seran semblants, o iguals, continuadores, o amb el canvi de responsables polítics, poden ser totalment diferents. En tingueren una experiència -a no oblidar, amb el canvi de Presidències al Govern i al Consell de Mallorca.

No oblidem la Sra. Maria Salom que tancà la televisió pública de més qualitat que hem tingut a Mallorca, i no pagà les subvencions ja decidides a entitats tan potents com OCB, que havia avançat les despeses. No oblidem el Sr. Bauzà i els seus ferotges atacs a la nostra llengua i cultura, que provocà la major resposta de la ciutadania i la comunitat educativa en el seu conjunt, de la història recent enguany fa deu anys. Només cit dues persones al capdavant, però també hi ha tota la resta dels seus equips que canviaren de manera radical les seves relacions amb les entitats socials, culturals, veïnals, sindicals i esportives en aquells nefastos anys de la legislatura 2011-2015. I no esment la corrupció, tan coneguda i condemnada del PP.

No oblidem, i em direu, ja hi tornam a ser amb la por! No, no és això. No és la por a les dretes, enguany a més amb la presència de VOX, per cert, entre nosaltres, sí que fan por, és senzillament fer recordança d’allò que hem viscut no fa tants anys, que ho hem de tenir present quan sentim que potser s’acaba un cicle i convé renovar, com si l’entrada de la Sra. Prohens, el Sr. Campos, el Sr. F. Coll, fos una realitat ineludible.

No ho ha de ser, no hi ha final de cicle, perquè els canvis electorals no van de cicles, com poden ser els econòmics de depressió i prosperitat. Les dretes han governat moltes legislatures seguides al nostre petit país i hem sabut ben bé quines polítiques fan. O no fan, ja que per aquestes opcions «el mercat», és qui ha de regular la vida, i per tant, des de les administracions «deixar fer» és la manera de no fer, de no pal·liar les desigualtats, de no invertir per millorar la vida dels més vulnerables, de procurar sempre per als nostres que deia el Sr. Cañellas o el Sr. Rodríguez.

Recordem també el gran esforç fet per les nostres institucions governades per les esquerres en els anys de la pandèmia, la gran diferència amb aquelles governades per les dretes a altres comunitats autònomes. Esforç dedicat a la ciutadania, a tots els sectors econòmics. No ho menysvalorem.

Siguem conscients de la necessitat de participar amb els nostres vots per enfortir la democràcia, enfront d’aquelles forces que menystenen els representants de la ciutadania.

Siguem conscients que l’abstenció és, el triomf de l’individualisme duit a l’extrem, que no valora la feina col·lectiva. Hi ha qui diu «un vot de càstig, perquè no han satisfet les meves expectatives...» Sense valorar la globalitat de la tasca, sense tenir present el conjunt.

No ho dubteu, l’abstenció sol afavorir les dretes i no és un càstig per aquells que poden perdre, és una irresponsabilitat com a persones que vivim en una societat, de la qual en formam part, que la necessitem i ens necessita. Una societat democràtica que hem de fer que sigui millor, entre totes no només des de les institucions, també des de l’activitat cívica i ho podem fer aquesta primavera des de la nostra participació en les urnes el 28 de maig. Amb respecte i consciència democràtica.