algo de nubes
  • Màx: 16.31°
  • Mín: 7.61°
16°

Després de 40 anys, en lloc d’un nou estatut necessitam un Estat propi

El passat 1 de març les nostres institucions polítiques varen celebrar el quarantè aniversari del primer Estatut d’autonomia de les Illes Balears. Podem dir que els tràmits per a l’aprovació de l’Estatut es varen iniciar amb la proposta de la comissió del onze, constituïda el 3 de juliol de 1980 i dissolta, sense aconseguir el consens que se li demanava, després del cop d’estat del 23F, el 8 de maig de 1981. L’acord sobre l’Estatut l’establiren el 15 de juliol del mateix any les dues forces espanyolistes majoritàries –UCD (Jeroni Albertí) i PSOE (Fèlix Pons)–, que varen constituir una Assemblea Mixta Parlamentària, la qual impulsà l’elaboració de l’Estatut per la «via lenta» de l’article 143.2 de la Constitució espanyola (CE). El 7 de desembre va ser aprovat el text definitiu per ser lliurat al Congrés de Diputats el 16 de desembre. No hi va ser aprovat fins a quasi dos anys després, el 25 de febrer de 1983, i després va ser publicat al BOE l’1 de març.

L’Estatut representa la recuperació de les institucions pròpies de govern, però només reconeix al poble de les illes Balears la capacitat de constituir-se en comunitat autònoma en el marc de la unitat de la nació espanyola. En l’article tercer reconeix la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, com a oficial del nostre territori juntament amb la castellana, i n’estableix el dret de conèixer-la i d’usar-la. En canvi, d’acord amb la CE tots els espanyols tenen el deure de conèixer la llengua castellana. D’aquesta normativa se’n deriva un tractament no igualitari de les dues llengües oficials de les Illes Balears, un tractament que situa la llengua catalana en posició de subordinació a la castellana.

L’Estatut de 83 ha experimentat tres reformes fins a l’actualitat: la de 1994, la de 1999 i la de 2007. Les dues primeres hi varen incorporar l’assumpció de noves competències, algunes de les quals encara pendents. La tercera reforma va ser més amplia que les anteriors, per la qual cosa sovint es reconeix com la formulació d’un nou Estatut. En el seu article primer reconeix, per primera vegada, les Illes Balears com a nacionalitat històrica, i en el tercer empara la insularitat com un fet diferencial i mereixedor de protecció especial, i es compromet a evitar que se’n puguin derivar desequilibris econòmics o de qualsevol altre tipus. També incorpora noves competències, moltes encara pendents de desenvolupament: justícia, beques universitàries, cogestió de ports i aeroports, servei meteorològic propi de les Balears, funcions de la sanitat penitenciària, policia pròpia de les Illes Balears, etc. I tot això, per què? Senzillament perquè és imprescindible la voluntat dels governants, entre els quals predomina una visió unitària i centralista de l’Estat, que interpreten l’Estatut cada cop de manera més restrictiva. Ja ho diu la ministra de Justícia, Pilar Llop: assumir més competències «ara mateix no és una qüestió que estigui sobre la taula», o que s’ha de fer «en moments adequats» i tenint clar «quin és l'objectiu».

Però aquesta deixadesa i la poca ambició de desenvolupar les potencialitats de l’Estatut, tot i que frustrants, no són el més greu. El més greu, amb l’actual marc, és la impossibilitat de les institucions balears de complir amb l’objectiu de qualsevol govern: augmentar el benestar i desenvolupament social i econòmic del seu poble. El primer motiu bàsic és la deficient dotació financera i econòmica de la majoria de les competències transferides. Com a exemples podem esmentar les competències que representen els pilars del benestar: la sanitat, l’educació i els serveis socials. Aquestes competències s’han de gestionar en condicions de mínims, tant d’infraestructures com de recursos humans, per l’insuficient finançament, cosa que obliga el Govern a augmentar el deute públic, que ja s’acosta als deu mil milions d’euros.

El segon motiu és el mal tracte que patim en el sistema de finançament: som la tercera comunitat que més aportam a la caixa comuna de l’Estat quant a capacitat fiscal i la novena a l’hora de rebre recursos (i si tenguéssim en compte la paritat de poder adquisitiu, l’onzena). Un altre factor en què també som maltractats, i en resultam greument perjudicats, és en el nivell d’inversions de l’Estat, que se situa sempre per davall de la mitjana estatal. I el que és més greu, tant amb governs del PP (1,3%) com del PSOE (1,6%), un 50% per davall del que ens correspondria pel volum poblacional (2,6%) –sense comptar la població flotant, cosa que empitjoraria encara més les xifres–, com per la participació en el PIB (2,7%).

Però tot això, sent greu, no és el nucli causant de les limitacions i perjudicis que patim i que ens fan perdre any rere any posicions en el rànquing de PIB per capita i o de renda nacional per capita disponible. Aquest nucli és l’espoli fiscal que patim, de més de 4.200 milions d’euros anuals, cosa que l’acosta al 15% del nostre PIB i és equivalent al 78% del pressupost de les Illes, i que podem qualificar de colonial. No disposar d’aquesta quantitat impossibilita millorar la qualitat del serveis públics i sobretot intervenir en el sistema econòmic per tal de diversificar-lo i millorar-ne la productivitat i competitivitat.

Per concloure, idò, si a la situació estatuària descrita hi afegim la situació financera i econòmica i, a més, el greus problemes socials derivats de l’alt índex de pressió humana i el ràpid creixement poblacional, i la sobreexplotació del territori i dels recursos, podem demanar-nos de què servirà una nova reforma estatutària sense una voluntat política més ferma i a mans d’un Estat extractiu i colonial. Per tant, cal explicar clarament als ciutadans de les illes Balears que, per construir un país nou i millor, en lloc d’un nou Estatut el que realment necessitam és un estat propi i poder comandar a casa nostra.

Joan Planes
President de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Claro que sí, guapi, fa dervers d'un any
Y un ático en el centro.
Una caseta en Ses Covetes.
Un llaütet para pescar calamares y hacerlos “a la bruta”.
Y un sueldo vitalicio.
Independentista pero no parguela.
Valoració:-1menosmas
Per Catalunya sencera, fa dervers d'un any
L'estat propi que necessitam és la República catalana (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer).
Valoració:-1menosmas
Per Mallorquín, fa dervers d'un any
Ya, pero es que el 95% de la población de Baleares no piensa lo mismo, señor planes… Y es que ustedes, los ultras, están muy alejados de la realidad de nuestra sociedad.
Valoració:-4menosmas
Per fer faina., fa dervers d'un any
Si ya sabes cual es el problema, cabe suponer que en un tris tras, aportarás la solución.
Otro iluminado que no sale del bla, bla, bla.
Valoració:-4menosmas
Per antifa, fa dervers d'un any
El que quedaria d,Enya es diria Papua Nieva Guinea Occidental, amb la capital de Mandril. Un èxit segur !
Valoració:-4menosmas
Per poligonera, fa dervers d'un any
República bananera de Baleares
Valoració:-2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente