Ja som de nou al 8M. Junt amb el 25N, aquesta data conforma un escenari ideal per descórrer les cortines i exposar la preocupació política i social vers les dones, mostrada als prestatges dels aparadors mediàtics amb tota mena de fites i esdeveniments. No es pot menystenir globalment l'activitat desplegada, però tampoc es pot negar que una part d'ella ho serà perquè «toca» fer-la. Probablement aquest enfocament meu no resulta agradable; nogensmenys, a vegades, aquest «fer qualsevol cosa» omple l'espai de la platea i no hi queden butaques per a la crítica constructiva. Certament, les accions habituals refermaran la convicció de les persones convençudes i difícilment modificarà la concepció de les escèptiques o negacionistes. Val a dir que la primera conseqüència descrita és imprescindible per a mantenir i encoratjar la flama de la lluita cap a la igualtat; la meva «queixa» es refereix més aviat a la manca d'eficiència que molts d'aquests esforços suposen per a millorar l'existència de les dones.
Tots tenim obsessions, i alguns, colesterol. Aquesta substància natural guarda molts paral·lelismes amb la discriminació directa, indirecta i fins i tot la positiva batiada del tipus «HDL». Com el colesterol, la discriminació indirecta —clau de la desigualtat— és silenciosa, aparentment neutra, perillosa i fàcilment aplicable si hom la presenta com a model d'igualtat —formal—. Aquest engany, a vegades, és tan subtil que incorpora a la seva defensa fins i tot dones perjudicades. És el pitjor que pot passar: normalitzar la situació de desavantatge que allunya a les dones de la igualtat material o real.
Ho saben els que ho han de saber? Clar que ho saben. El que passa és que avançar en aquest desmesurat dèficit requereix doblers, maldecaps i molta de feina. És més fàcil muntar exposicions o publicar llibres. Que consti que procur anar als muntatges i comprar llibres; però com a home no patesc el que estic evidenciant, més aviat gaudesc o he gaudit dels meus privilegis. Exemples n'hi ha molts i greus; per posar-ne un, referiré una recent conversa pública entre dos homes «qualificats» al voltant d'un humiliant procés de selecció d'auxiliars de vol femenines. Un d'ells considerà discriminatori que a les dones se'ls exigís menys estatura que als homes per accedir al lloc de treball. L'altre s'ho empassà com si sentís ploure. Estam ben arreglats i arreglades! El pitjor, amb tot, és que moltes persones sostindran aquest —tan obvi, d’altra banda— exemple de discriminació indirecta.
Formació, educació i revisió legislativa, especialment de l'Estatut dels Treballadors i dels plans d'igualtat implantats —com diu la llei— i més enllà del paper físic o digital; és a dir, perspectiva de gènere. Només així podrem avançar de bon de veres envers l’equànime concepte de «l'equitat» entre dones i homes.
