algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 18°
23°

La felicitat dins la butxaca

S’equivocarà qui pensi que avui vull parlar de diners. Jo, dins les butxaques, només hi duc llibres. La meva felicitat son els llibres, ja ho sabeu. Els llibres m’han proporcionat els millors moments de la meva vida. Per això sempre en porto algun dins les butxaques del vestit o de la cartera de mà. Les meves butxaques no son per transportar euros, sinó paraules, pensaments i conceptes. Frases subordinades o simples aforismes. Novel·les, obres de teatre o poemes. Les meves butxaques sempre transporten felicitat.

Com a portadors d’amor autèntic, els llibres sempre ens donen a conèixer el millor del món i dels homes. La seva generositat és tan gran que no tenen consciència de tot el bé que ens proporcionen. Un llibre, el que sigui, és una assegurança de felicitat. Cal tenir-ho sempre present. Afortunadament, jo disposo, en aquest sentit, de més de quinze mil assegurances. Totes elles treballen pel meu benestar, per la meva alegria i pel meu amor als altres i a mi mateix. Tots els lectors d’aquests comentaris, a hores d’ara, ja sabeu que jo crec que l’amor als altres repercuteix ipso facto en amor a nosaltres mateixos. No llegim perquè ens estimin ni per estimar-nos, llegim perquè estimem i ens estimem. El llibre és la més gran eina d’amor. Més que la pregària, la súplica i l’oració. La lectura ho engloba tot plegat. Quan llegeixo, prego, invoco i reso. Quan llegeixo, escolto música celestial. Rudyard Kiplyng ens diria: “Qui ho ha provat ho sap”.

Quin plaer més gran poder portar en tot moment la felicitat, la calma i l’ataràxia dins la nostra butxaca. Això és el millor que m’ha passat a la vida. No m’agrada manifestar el que no m’agrada, sinó el que realment m’agrada. I el que més m’agrada és ser feliç, viure content, confiat amb els altres i amb mi mateix. Sí, perquè considero que aquesta és la forma més natural i autèntica de viure. M’ho comunica el mateix cos i la pròpia ànima. No cal anar a cap consulta psicològica per saber quan em sento bé o malament, és suficient obrir un llibre i viatjar pel meu interior. Jo mateix tinc la resposta i la teràpia a seguir.

Mentre llegim no fem la guerra, no ens barallem amb ningú, no conspirem contra cap enemic. Mentre llegim estem construint la pau, l’amistat i l’amor entre tots els homes. La lectura destrueix els tancs de combat i els exèrcits de terra, mar i aire. Qui llegeix no té temps per insultar, ni escarnir ni odiar. El primer que faig quan conec algú és preguntar-li si li agrada llegir. La seva resposta condiciona la meva relació amb ell per a tota la nostra vida. Allò de que una persona no llegeix mai fa que la situï en el seu lloc corresponent dins la meva valoració personal. Ai d’aquells que no llegeixen, perquè no podran gaudir de la meva amistat, dels meus coneixements ni de la meva beneficència literària! La nostra relació està destinada a esvair-se més aviat que de pressa. A través dels llibres aprenem a distingir la veritat de la hipocresia. La lectura ens ensenya a distingir la realitat fictícia de la realitat real. Els llibres ens donen a conèixer els bons dels dolents, el que és dolç del que és agre. Aquella antiga dita famosa de coneix-te a tu mateix s’hauria de modernitzar-se i passar a dir-se “llegeix-te a tu mateix”. Perquè hom és tots els llibres. Tots els llibres son jo. Tots els homes som llibres. El llibre més savi, més divertit, més lúdic, més agradable, distingit i humà ets tu. No ho dubtis. Però també és cert que tots els altres llibres et seran de gran ajut i reforç per descobrir la teva pròpia excel·lència. Perquè tots, ni més ni menys, son com tu. Aquesta és la força i el favor dels altres, la seva influència imprescindible. Ens cal anar sol, però en companyia dels altres. Rudyard Kipling ens diria: qui ho ha provat ho sap.

Portar un llibre dins la butxaca és portar un altre jo amb mi. Si vaig voluntàriament amb un altre segueixo anant sol, però amb més alegria i confiança. Això és el que passa amb un amic. Els amics son llibres que cerquen el nostre benestar. Els llibres son amics que cerquen la nostra felicitat. Quantes vegades no he comprovat aquesta certesa! Per què els llibres volen el nostre benestar personal? Perquè per sobre d’ell hi ha un ésser viu que l’ha compost i escrit amb la finalitat de beneficiar-nos. Sigui qui sigui el seu autor. L’autor no em coneix, aleshores per què vol beneficiar-me. Aquest és el gran misteri: beneficiant-me a mi es beneficia a ell. Sí, és així. Digueu-li a un autor d’un llibre, d’una novel·la, d’una obra de teatre, d’un poema o d’un pensament, fins i tot d’un acudit, el bé que ha representat per a vosaltres aquella lectura i veureu com se l’il·luminen els ulls i la boca li somriu. Experimenta una gran alegria en veure la vostra. Les alegries es contagien, la felicitat s’encomana, encara que sigui literària. No és aquest fet intangible d’un valor molt elevat i profund? Com s’explica? No s’explica, però és així. Aquí està el miracle. És com la música, que ens emociona i commou sense que la vegem ni la sapiguem explicar. Quan penso amb tot això, en totes aquestes coses, veig la poquedat de la meva persona, de la meva intel·ligència i de la meva significació com home, com deu, o com sigui que soc! Canto i ballo de goig i d’orgull per no entendre res de res d’aquest món i, malgrat tot, poder experimentar tanta emoció i tanta joia.

On sou, científics, per explicar-me tot el què em passa? Els llibres sí que m’ho expliquen sense cap necessitat de fer-ho. Fins i tot -fins i tot!- els llibres escrits pels mateixos científics, més experts en literatura que en ciència. M’entusiasma la literatura científica, la que escriuen amb una mestria exuberant alguns neuròlegs i astrofísics, alguns biòlegs i alguns premis Nobel de Ciències que són més mereixedors d’un premi literari que no un de científic. En els seus llibres sí que hi trobo la felicitat gairebé absoluta! Uf, aquest gairebé! Encara que els poetes el tenen, da manera que acudeixo a ells per completar el meu benestar infinit. Em sap greu repetir-me, però ho he de fer, de la mateixa manera que repeteixo les seves lectures: Blai Bonet, Pere Calders, Montaigne, Shakespeare, Llorenç Gomis, Federico García Lorca, Gonzalo Rojas, Emily Dickinson, Francesco Petrarca, Dante Alighieri, Josep Carner, Francesc Pujols, Joan Alcover, Bartomeu Rosselló-Pòrcel. I més. I més, i més i més.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.