algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 21°
23°

El mapa de l’IGN, el que faltava

Havíem dedicat uns articles a la vexació del català que eren els mapes militars (Quan els militars bombardejaven el català (I) i (II)) i ens alegràvem que en passar la confecció dels mapes a l’IGN (Instituto Geográfico Nacional) aquest tema quedava resolt, però... encara hi podem trobar anomalies com aquestes:

Pantà de Gorg Blau, Puig dels Moles, Coma dels Truges, Puig del Santuari [enlloc de Santuïri], La Rafal, Cueva de los Muertos, Monumento a Maria Costa Llobera, Basilica de la Mare de Déu de Lluc o Iglesia Els Porxets, Font Corbeta, Casa d’Amurot, Coma d’en Rulló, Roques de Salviar, Talayote de Sarriá, Valldurgent de Puntals, Serra d’Escornavaques...

Cal aclarir que alguns d’aquests noms apareixen amb un zoom determinat, canviant l’augment varien, alguns es desplacen, i evidentment hem fet una passejadeta per Tramuntana per donar una idea del que s’hi pot trobar i hem anotat el que fa més mal d’ulls, no parlam de faltes d’ortografia. La toponímia opaca d’Artà (Esporta de Brúger... !?) la deixarem per a un altre, que tampoc no m’han de dir que ho vull arreglar tot.

Alguns canvis tenen la seva gràcia: als mapes militars, a ponent d’Establiments, deia Son Merill Nou, i l’IGN ho ha canviat per Son Marit Nou. Almanco Marit surt al diccionari, el problema és que es tracta de la Font d’en Mir. La font de Comals s’ha convertit en la “font d’en Canals”, que potser és més fàcil de recordar, però allà no hi viu cap Canals, el topònim ja apareix en el pergamí de Bunyolí de 1633, ara està mal situat i la font de sempre ja era molt mala de trobar.

Un tema del que també hem parlat és el de les coves, que no és una mania sinó una mostra paradigmàtica del que en deim ‘microtoponímia’, on podem incloure fonts, arquitectura popular (Can Dallò) i tants altres referents que usa una comunitat reduïda, aleshores també és la toponímia menys coneguda i la que més canvia en no aparèixer als mapes generals. Emplenar un mapa de noms d’aquests sense criteri mareja, no informa, com deia Martínez de Sousa “cuantos menos bultos más claridad”. A na Burguesa diuen que hi ha més de 400 coves, la gent normal no n’ha de fer res i tanmateix en un mapa general no hi caben. Al segle passat, quan només es coneixien les que eren un referent per als pagesos es podien ficar així com les trobaven, però ara ja no hi ha pagesos, els forats el multipliquen i cal un criteri de selecció.

Un altre problema general és no posar un signe convencional ben clar, que pot esdevenir dramàtic si es tracta d’un element ja tapat per la vegetació en un coster pronunciat. Un cas pràctic: Es Forn de Calc des Rector (sic), a escala 1:8.500, l’enfilall de lletres ocupa quasi 800 metres (l’article, que no fa cap falta, ja n’ocupa 80), vejam idò qui el troba.

Les coves sí que tenen un signe convencional i ben cridaner: un semicercle blanc i negre, el problema és que la gran majoria estan mal situades, al manco en el sector més fàcil de comprovar que és el pinar de Son Quint. Per exemple “es Coals”, que està més prop del coll des Vent, ha rodolat fins la carretera de Puigpunyent, segons el mapa els cotxes hi haurien de caure dins (il·lustració de capçalera). La “Cova des Pilar” l’han ubicada cent metres més amunt, però justament en un comellar farcit de revells, jo no la cercaria, i a més està tancada amb barrera i pany. Amb la cova d’en Moret s’han equivocat de comellar, i és un d’aquests casos, com quasi tots els avencs, que la gent normal no n’ha de fer res. Això és dins Palma, gairebé el parc “de Bellver II”, què pot passar pels rellars d‘entre Lluc i Pollença? Què se n’haurà fet d’aquell “Bené de Lloré” que deien els mapes militars?

La confecció de mapes amb les darreres tecnologies ha avançat molt, un altre bon exemple en són els mapes de l’IDEIB que incorporen novetats contínuament, però sobretot pel que fa a l’informàtica i treball de despatx amb aire condicionat. Pel que fa a la part cultural i lingüística continua en un pla secundari, si no fa nosa, i pel que fa al treball de camp... zero? coces? Per entrar amb olivetes els camins estan tancats, prohibido el paso y matamos cabras... El resultat final és que els mapes més precisos són els d’Alpina, amb les dades de voluntaris, i enlloc de donar-los un premi els expedienten per no tapar la “Reserva Natural Especial Serra de Tramuntana”, diu l’IGN.

I per cert, en cas d’embulls toponímics encara cal acudir als mapes de mestre Josep Mascaró Pasarius (1923-1996) un altre centenari il·lustre.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere Llofriu, fa dervers d'un any
Molt agraït pel comentari.
Efectivament, si no hi ha denúncies de cotxes caiguts dins una cova, ni "aspavientos" de na Griso o s'altra, demostra que la cova no és a la carretera.
Valoració:0menosmas
Per Jordi Roma, fa dervers d'un any
DIU: "Per exemple, “es Coals”, que està més prop del coll des Vent, ha rodolat fins la carretera de Puigpunyent, segons el mapa els cotxes hi haurien de caure dins". SENZILLAMENT GENIAL!!!
Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente