nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
17°

Autocentrem-nos

Aquesta setmana hem vist fer anques enrere el govern de Na Francina Armengol en el seu intent de passar del neocanyellisme lingüístic (que ve a esser no fer res per aplicar la normativa constitucional espanyola i estatutària baleàrica vigent, i qui dia passa any empeny), sortir-ne per passar al neobauzanisme, que és fer política perquè la llengua oficial de les Balears de quatre dècades i pròpia de fa vuit segles passi a esser una curiositat que, si la saps bé i si no també, que no sigui necessària ni servesqui per trobar feina ni per ascendir socialment.

La reacció de la societat civil mallorquina i de totes les Balears és estada prou contundent, fins al punt que ha obligats els seus socis de govern de MÉS a pegar un cop de puny damunt la taula i fer recular el Govern en aquesta endemesa que duia entre mans.

Així és que podem fer un alè. Però deixau-me dir que un alè no gaire fondo (i me sap greu si ara compix la festa). Damunt els papers, d'acord que el personal amb carrera sanitària que vulgui fer feina a les Balears, en dos anys, haurà de poder entendre la llengua que els mercaders ambulants senegalesos, en dos mesos, no tan sols entenen, sinó que la parlen i la fan servir per vendre les seves corretges i carteres en els mercats mallorquins. Ara bé: no me fa gràcia veure com l'ultranacionalisme lingüístic castellanista, imposa per ara el seu llenguatge, la seva ideologia supremacista i l'adoctrinament de la societat contra la llengua oficial i pròpia. I ara vos dic per què:

Si ho reparau, no tan sols ells sinó que també els partidaris d'una Mallorca mallorquina, on els mallorquins no siguem lingüísticament estrangers, tant uns com els altres fan servir el mateix llenguatge per anomenar aquesta qüestió: uns en diuen “requisito de catalàn”; i els altres, incapaços de contemplar el món, la vida i les coses amb ulleres pròpies, en diuen igualment “requisit de català”. La veritat és que, si anàvem per la vida autocentrats, amb pensament propi i no amb pensament espanyol traduït al català, parlaríem mil vegades més de “dret dels pacients a fer servir la llengua pròpia a la sanitat pública”, de “dret d'anar a ca's metge en mallorquí a Mallorca”, que no de “requisit de català”.

Una altra cosa que demostra fins a quin punt el supremacisme lingüístic castellanista imposa el seu adoctrinament és que no els respon ningú quan contraposen professionalitat amb domini del català (quan, sigui dit de passada, ja no hi ha res més professional que un metge deixi expressar el pacient en la llengua que s'hi senti millor). Si agafàveu qualsevol plana d'opinió d'aquests dies de qualsevol diari en paper, o si pegàveu una ullada a qualsevol xarxa social, sempre hi llegíeu el mateix cantet: “vale más un buen médico que no hable catalàn que no uno de malo que sí que lo hable”.

Si qualcú, posem per cas a Lisboa, contraposava esser un bon metge amb dominar el portuguès, jo deman: de què parlaríem, de sanitat o de colonialisme lingüístic? Jo estic ben d'acord que, allà on hi manca un especialista de qualque branca de la medicina, val més que n'hi hagi un que no domini la llengua oficial d'allà on fa feina que no que no n'hi hagi cap. Ara bé: si no fóssem una colònia, aquest supòsit seria una excepció. Una excepió de bon de veres. La mateixa que se pot esdevenir a Madrid, o a París, on, efectivament, valdria més que hi hagués un metge americà del cor que no sabés castellà o francès els primers dos o tres mesos, que no que no n'hi hagués cap. Però res pus allà deçà un cas extrem com aquest. Res d'arrossegar el cul per dins hospitals madrilenys o parisencs anys i més anys sense saber dir ni 'buenos dias' ni 'bon jour'!

Igualment, una altra cosa que demostra que el castellanisme intolerant domina el discurs és que ha aconseguit, i per boca del governet, que donin la culpa al domini lògic de la llengua d'una part grossíssima dels pacients d'aquesta terra al fet que manquin metges en segons quines especialitats però que ningú, llevat d'En Pep Melià i del Col·legi de Metges, hi relacioni per res els preus impagables a les Balears tant de l'habitatge en aquestes illes com del nivell de vida.

Així és que, si volem reconstruir aquestes illes com l'autèntica petita gran pàtria enmig de mar que foren el temps del Regne de Mallorca, convé que facem via a construir opinió pròpia i a no deixar-nos entabanar pel cantet que fan els qui volen que siguem una província castellanoandalusa més.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per provincianisme, NO!, fa dervers d'un any
«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:4menosmas
Per total Catalunya, fa dervers d'un any
«Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’Espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiua, i fins s’ha declarat estranger a una part del solar originari». Gabriel Alomar (1931)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:4menosmas
Per la meva glòria, fa dervers d'un any
«Tot el meu passat que la història allunya
el tenyeix de glòria la Gran Catalunya
Jo sóc mallorquí i és la meva glòria
esser català per la meva història!» Pere Capellà (1935)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:4menosmas
Per València és Catalunya, fa dervers d'un any
"La realitat és tossuda: València és Catalunya"

https://www.eltemps.cat/article/11345/la-realitat-es-tossuda-valencia-es-catalunya
Valoració:4menosmas
Per perquè som catalans, fa dervers d'un any
«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans». Josep Lluís Pons i Gallarza (1873).

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:3menosmas
Per ben positiu, fa dervers d'un any
«Això de què els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat». Estanislau Aguiló (1907)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:3menosmas
Per catalanisme insular, fa dervers d'un any
«Si el mallorquinisme no pot ser oposat a balearisme, i balearisme vol dir, essencialment, catalanisme insular, està clar que el mallorquinisme únic que s’ha d’admetre com a bo i raonable és el catalanista». Joan Estelrich(1917)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:2menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa dervers d'un any
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."
(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")


Aquí teniu la proposta de Josep Guia:
https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya
Valoració:2menosmas
Per tret genètic intrínsec, fa dervers d'un any
"Tota la història menorquina està lligada d’arrel a la catalanitat cultural, lingüística i política. O sigui, la catalanitat és tret genètic intrínsec al menorquinisme."
Josep Joan Casasnovas (2022)

https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2022/01/11/360987/lluita-historica-per-autogovern-menorca.html
Valoració:1menosmas
Per Visca la República Catalana!, fa dervers d'un any
"Pocs anys després de caure Mallorca el juliol de 1715 s’escampà un opuscle, Via fora els adormits!, que defensava una República Catalana formada per tots els territoris de la nació: València, el Principat, les Illes i, fins i tot, els confiscats arran del Tractat dels Pirineus." Bartomeu Mestre i Sureda, 'Balutxo' (2022)

https://www.dbalears.cat/balears/balears/2022/05/09/366285/bartomeu-mestre-tres-segles-lluita-ens-conviden-persistir-agrada-allo-ara-mai-sino-ara-sempre.html
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente