Començam el 2023 amb la perspectiva d’eleccions municipals i autonòmiques a la primavera, i a la tardor les generals per elegir el Congrés i el Senat estatals.

Acaba el mes de gener, el que ens allarga les festes amb les torrades als carrers per Sant Antoni, per Sant Sebastià. Un mes de gener que enguany, a més, ha acabat amb uns actes cívics molt emotius, a Palma i Capdepera, l’entrega de les restes n’Aurora Picornell Femenias, en Gabriel Picornell el seu pare, n’Antònia Pasqual, na Maria Pasqual, na Catalina Flaquer i na Belarmina Gonzàlez, sis persones assassinades pels feixistes per ser comunistes, per voler una societat justa, democràtica, on viure amb llibertat i dignitat.

L’acte de Palma va comptar amb la presència de dues Ministres, un Secretari d’estat, una Presidenta del govern de les Illes i una llarga llista de representants polítics, de totes les institucions des d’Ajuntaments fins al Parlament i el Govern autonòmic. La premsa escrita ha destacat la gran afluència d’aquestes persones, no ha destacat, curiosament, que només dues persones representaven partits de dretes, un de Ciudadanos, l’altre d'El Pi. Ambdós actes comptaren amb una gran representació de la societat civil, de la ciutadania que volia retre homenatge a aquestes víctimes i les seves families.

He sentit comentaris «irònics» o «sarcàstics»: estam en campanya preelectoral...o, han vingut a fer campanya... Idò deixeu-me dir que no s’ha d’agafar com a una activitat negativa. Mireu-m’ho com a positiu que vinguin a acompanyar-nos en un acte simbòlic, cívic, laic.

No vivim en un sistema democràtic? No hem de validar els i les nostres representants a les diverses institucions? Si és així, és ben legítim que vinguin a fer actes polítics, com la Vicepresidenta el divendres 27, obert a qui li interessi saber què vol fer.

No pensem que la ciutadania ha de ser conscient i coherent com a persones que vivim en una societat i no aïllats en un redol? No volem que les nostres veïnades, veïnats, es preocupin pel bé comunitari d’un edifici de propietaris o pels serveis del nostre barri? No demanem als socis i sòcies dels clubs esportius que siguin persones respectuoses en les competicions, a l’hora d’animar qui juga el partit, o qui fa demostració esportiva? No demanem que els associats a entitats culturals siguin actius en les propostes o en assistir als actes?

No demanem que els sindicats siguin bons representants dels interessos dels treballadors i treballadores?

Volem una ciutadania democràtica, que defensi els serveis públics, que pensi en col·lectiu i no tant com a individus. Que respecti totes les persones sense distinció pel color de la pell, o del seu origen, o de les seves creences, o la seva orientació sexual.

Si volem tot això és evident que no compartim les idees que pregonen els representants de les dretes, de la competitivitat com a motor social, de «visc jo bé i que es foti l’altre», o «deixem fer a mi, i espavila’t» o ... Tantes i tantes maneres de dir que el triomf és la meta a aconseguir, sigui en el treball, en les relacions sentimentals, en les relacions humanes. No facem res, que els mercats ho regulen tot, és la seva màxima per convèncer-nos que és inevitable la inflació, els baixos salaris, la privatització dels serveis públics essencials... I que ells sempre ho faran millor que les esquerres.

Si no som com ells, és evident que veiem en positiu que cada any hi hagi eleccions, que puguem elegir els nostres representants a les institucions des de la més pròxima fins a la del llunyà Estat.

Per tant, benvinguda la campanya electoral i la precampanya, escoltem els missatges dels partits polítics, analitzem la feina feta i allò que ens diuen que faran, recomanem l’exercici del vot a aquells que ens diuen que no votaran, perquè s’han desencantat o decebut. Expliquem i raonem els avantatges de viure en democràcia i la responsabilitat que hem d’exercir, si volem una societat més justa, més igualitària, més respectuosa.