cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín:

Història d'una pancarta antifeixista

L'any 2017, uns mesos abans del referèndum de dia 1 d'octubre, uns independentistes d'Alaró sol·licitàrem permís a l'Ajuntament per estendre una pancarta en defensa de la realització d'aquest esdeveniment democràtic i en favor al vot favorable al SÍ a la Independència. Un grup de feixistes d'Alaró la va despenjar i robar. Uns dies després en tornàrem a penjar una altra amb el mateix lema que igualment va ser arrabassada i robada. Entre la preparació del tercer intent, vàrem idear una colgada de pancartes virtuals, de tal manera que a tres carrers de diferents zones del poble les "penjàrem" i en férem publicitat per les xarxes. El diari 'Ultima Hora' se'n va fer ressò i donava com a real la feta que només havíem ideat per estendre per les xarxes i confondre al feixisme antidemocràtic, que tot sia dit no és molt viu.

Al tercer intent de penjar una nova pancarta, aquesta vegada real, férem una crida als demòcrates del poble, a la gent d'esquerres, vull dir, perquè ens acompanyassin i donassin suport. Només comparegueren, a part dels mateixos actors de la iniciativa, dues persones que curiosament eren, són, del PSOE, un partit que mesos després defensava el colp d'estat del 155 que implicà la destitució del govern legal, legítim i democràtic de la Generalitat de Catalunya i el seu posterior procés de persecució, presó i exili (antic i recurrent costum espanyolista, quan no les afusella o bombardeja directament). Gràcies no obstant una vegada més a aquests dos demòcrates d'esquerres del PSOE per la demostrada solidaritat de classe, moure's a favor de la llibertat d'expressió i sobretot per fer front al feixisme, a pesar de les evidents diferències polítiques.

Altres formacions properes a l'independentisme illenc, i si fa no fa d'esquerres, com MES o la CUP, no donaren senyals de presència ni de suport a qui aquests dies érem atacats pel feixisme i defensàvem la llibertat d'expressió precisament contra aquests. Tampoc vérem ni durant aquells dies ni en posteriors cap nota o manifest de suport a nosaltres o contra aquell atac feixista, el d'ERC va ser molt dèbil. Malauradament, com demostraren qui es varen mantenir al marge, una equidistància és impossible davant el feixisme. Només el fa créixer. Sovint fan tuits o manifesten "Al feixisme no se'l discuteix, se'l combat", no tan fàcil és, es va comprovar, si cal demostrar-ho en presentar-se l'oportunitat.

El nou atac feixista contra la pancarta efectivament es tornà a produir, aquesta vegada però amb la diferència que una persona ens avisà quan l'arrabassaven, ja ho feien a plena llum del dia, i poguérem advertir a la Policia Local que es va dirigir al lloc dels fets (els va costar més arrabassar-la) i va identificar i requisar la pancarta quan la introduïen a un vehicle. Durant els dies posterior presentàrem denúncia de tot plegat davant la policia local del municipi. Al cap d'unes setmanes, segons ens informaren, la Guàrdia Civil havia anat a fer-se càrrec de la denúncia i no en tornàrem a saber res pus mai més. Allò que temíem aleshores era que la Benemèrita no la utilitzés contra nosaltres.

Tot això ve a col·lació per l'evidència clara del creixement de l'ideari indissimulat del feixisme cinc anys més tard en molts d'estrats de la societat. Presència demostrada també en el suport electoral que VOX, i també el PP, varen assolir. De fet, probablement l'actual govern municipal d'àmplia majoria ppeppera, ens posaria traves o directament no ens permetria penjar una pancarta independentista en favor d'un referèndum d'autodeterminació de Catalunya i cas que no fos així i si com cal ho autoritzàs, el nombre de feixistes que s'afegirien a l'alulea per despenjar-la seria més nombrós, i potser fins i tot més jove. Tot plegat molt preocupant.

La presència del feixisme, especialment en certs col·lectius, classes socials i institucions religioses, sempre ha existit amb més o menys dissimulació, però és la manca de resposta, de qualsevol tipus de resposta, davant una agressió o ostentació feixista la que el fa créixer i el fa sentir-se impune.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Claro que sí, guapi, fa 11 dies
Y el hecho de que no acudiera ni el Tato a apoyaros cuando colgábais las pancartitas, no te dice algo?.
A ver, piensa un poco, que tú puedes.
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente