La primera cosa de totes que ha de fer qualsevol comunitat lingüística que patesqui un projecte d'estat de llevar-la d'enmig, d'eliminar-la, però que vulgui sobreviure, és crear espais de convivència lingüística on hi hagi un consens de fer-la servir, de conservar-la els qui ja la saben, i de practicar-la els qui la volen aprendre.

És per això que està d'enhorabona el Govern de les Illes Balears, i concretament la seva Direcció General de Política Lingüística, per la campanya 'La llengua camina', que consisteix en unes excursions senzilles, que dirigeix el guia Joan Carles Palos, i que hi pot anar tothom, que miren de fer conèixer el tresor cultural immens del nostre paisatge amb les històries, contarelles i amb la tradició oral més típica de la nostra terra.

Amb aquest petit gran exemple, a la fi el Govern de les Balears posa fil a l'agulla a la reconstrucció d'espais de normalitat lingüística, on l'ús normal de la llengua de Mallorca no se vegi interromput, vist com un acte de toixarrudesa, criminalitzat, tan sols perquè un o dos que hi assistesquin no entenguin -o no vulguin entendre- la llengua dels nostres pares, padrins i repadrins, oficial a Mallorca de fa quatre dècades i pròpia de fa vuit segles.

Com és normal, cada vegada que hi ha qualque acte afirmatiu, de dignitat lingüística a Mallorca, tot d'una ens pertoca sentir, com a certificació de que anam bé, els brams dels qui, en nom de la 'Constitución' espanyola, peguen el crit al cel perquè les nostres autoritats fan acomplir el mandat constitucional espanyol de dedicar “especial respecto y protección” a la “riqueza de las distintas modalidades lingüísticas” de l'estat i, de rebot, tota la normativa autonòmica que se'n deriva.

Anem ben alerta a fer-ne gens de cas ni una mica, de l'escandalera automàtica que fan els qui no volen res pus més que la nostra extinció com a poble. Facem com qui sent ploure. Més ben dit: agafem la seva escandalera com a música celestial, com a bon senyal que anam bé i que, a la fi posam fil a l'agulla a la gran tasca, a la llarga marxa de la reconstrucció d'una Mallorca mallorquina.

Quan retreuen els doblers que hi destini el Govern de les Balears, donem-los la raó, mirau per on, i deixem-los ben clar no hi ha dret que sigui el Govern balear qui hagi de subvencionar la reconstrucció d'espais de vida en mallorquí dins Mallorca. No!: és el govern de Madrid qui els tocaria subvencionar, en concepte d'indemnització pel mal que l'Espanya borbònica ha causat a Mallorca amb tres segles de política lingüicida de persecució del mallorquí i d'imposició del monolingúisme castellà, de la mateixa manera que, encara avui, l'estat federal alemany indemnitza Israel per mor de l'Holocaust nazi. Això per no parlar de la milionada d'euros públics que els podríem fregar pels morros, que l'estat destina cada any a l'Instituto Cervantes o a la Radiotelevision Espanyola, institucions que no tenen altra missió més que instaurar el monolingüisme castellà pertot allà on poden.

Quan diran que aquesta iniciativa “discrimina los hispanoablantes”, enfloquem-los ben clar que hi és benvingut tothom qui se vol integrar a Mallorca, tothom qui vol aprendre la llengua de Mallorca, tant si la seva llengua materna és el castellà, com l'aràb, com l'anglès, com l'alemany. Tota aquesta gent que se vulgui integrar, té tot el dret del món a trobar espais on fer servir el mallorquí amb normalitat a qualque racó de Mallorca. I poques maneres pot haver-hi tan agradoses i entretingudes com trescar Mallorca i conèixer-ne el paisatge, les llegendes tradicionals, els costums, la gastronomia i els locals que venen productes típics d'aquesta terra, acompanyats de mallorquins que no estan empegueïts del català mallorquí, que no l'amaguen tot d'una que senten una altra llengua o tan sols una mica d'accent que no sigui del redolet local.

Animau-vos a trescar la nostra terra en la nostra llengua! Feis via a agafar lloc en aquestes excursions enforinyant-vos com més aviat millor a la plana web moulallengua.cat

La marxa a Lluc a peu comença per una passa. La reconstrucció d'una Mallorca mallorquina, ben igual, ara més ben dit que mai. Aprofitem l'oportunitat. No ens convé badar, compatriotes mallorquins!