Sant Antoni s'ha fet cèlebre per fer jutipiris al dimoni, sobretot a sa Pobla. Abans ho era per ser el patró del bestiar més profitós a les possessions, però com que ara s'han reconvertit en actius immobiliaris, i el bestiar s'ha abolit, les beneïdes s'han regirat cap als animals de companyia, cans i moixos, o animals "d'harpia", com són les òlibes i altres més estranys, fins i tot alguna serp també s'hi ha infiltrat, per ser beneïda, i és que les tradicions muten el que se'n diu una cosa grossa. Després ens escandalitzam perquè el rei moro no va a missa, o perquè els alemanys construeixen a foravila.
Si anam més enrere, per exemple uns 1700 anys, la fama de sant Antoni no era per dur porquets al coll ni per descomptat per beneir res, sinó per passar-se la vida al desert, o més, ja que segons la tradició va viure 105 anys. Pareix esser que era el segon que va tenir la genial idea que tendria tant de futur. Se li havia avançat sant Pau Ermità (no confondre amb el del cavall). Per això, suposam, els ermitans de Mallorca, a finals del segle XVII, formen la Congregació de Sant Pau i Sant Antoni, amb la qual cosa sensu stricto deixaven d'esser ermitans, ja que a partir d'aleshores viuran en comunitat, i fins ara, tot i que també estan a punt de l'extinció, a l'ermita de la Trinitat de Valldemossa (foto).
Tot i això, a Mallorca sempre hem dit ermitans als ermitans de la Congregació, que en el millor temps, com bé recordaran els excursionistes més veterans, també n'hi havia, o n'hi havia hagut, a Betlem (Artà), la Cel·la (Pollença), Sant Onofre (Deià, Puigpunyent i Sant Joan), a Son Seguí (Santa Maria), Bonany (Petra o Vilafranca) i altres.
Els ermitans autèntics (anacoretes), però, serien els d'abans de la Congregació, és a dir, els qui, efectivament, anaven a viure a l'erm (el més semblant al desert de sant Antoni), en soledat i habitant un porxo, o potser una cova. A partir d'ací tenim una altra caterva de topònims que en fan referència, o no. Deuen ser pocs els municipis que no en tenen, el problema és que en aquest cas les dades són molt febles i més de tradició que de documents.
Qui sap, qui ha sabut mai, les intencions ni antecedents d'un qui se'n va a viure a una cova? Sens dubte hi haurà hagut altres "santantonis" que varen quedar pel camí en no tenir la sort que ningú no els escrivís una hagiografia, però també hi haurà casos de bandejats, o de simple mort de fam o desnonat social que no veiés altra opció de salvar la pell o simplement sobreviure.
D'històries, o llegendes, tan macabres com poc cristianes tampoc no en falten, per exemple la de Son Seguí, que té tota la pinta de tragèdia grega: "Els amos de la possessió proveïen d'un pa setmanal al darrer ermità, però la madona no hi estava d'acord, i no va tenir altra pensada que emmetzinar el pa de l'ermità, cosa que naturalment no va dir a ningú... Malauradament, l'endemà el seu fill, en tornar de caça, afamat, s'aturà a l'ermita, i l'ermità de bon cor li va donar el pa que acabava de rebre...". Maristel·la, que no va ser una ermita sinó un convent, i amb una història tan curta com patètica, va acabar amb tots els (pocs) monjos morts de forma estranya i violenta.
Com en el cas de Maristel·la popularment deim 'ermita' a tota quanta construcció religiosa hi ha per foravila o per les muntanyes, però és incorrecte. Una església rural, un convent, un santuari, una capella o una creu commemorativa no són ermites, ni que ho diguin alguns mapes.
Per si algú troba que hem fet llarg, la mateixa Gran Enciclopèdia de Mallorca, a l'entrada "s'Ermita" diu: "Topònim que fa referència a una ermita o també a una construcció antiga, normalment en ruïnes..." Això ja comença a explicar el per què de 'tanta ermita'. Sense sortir d'Esporles hi ha el camí (i font, i puig) de ses Ermites, que no té res a veure amb Maristel·la, ni n'hem trobat el referent, part damunt el cementeri.
A ponent del cementeri de Gènova hi ha (una altra) s'Ermita, que és la darrera possessió de Palma, on sí hi ha indicis de quelcom interpretable com a cosa religiosa, però molt agafat pels pèls i potser forçat per justificar el topònim. Veïnat, però ja dins Bendinat (Calvià), hi ha la font de s'Ermita, massa enfora, i amb un turó enmig, per a què uns hipotètics ermitans anassin a cercar aigua allà deçà. Aquest nom sembla més lògic per mor que la font de s'Ermita quedava enfora de remeis i dins la garriga, tot i que ben coneguda d'antic, sens dubte seria ben aprofitada per les tropes del rei en Jaume de camí a Ciutat, i segles després se'n feu un aqüeducte fins Bendinat.
La llista és molt més llarga i sens dubte incompleta. Per Miramar (una altra "ermita-convent") sí que hi hagué altres ermites, precedents de l'actual de la Trinitat, i Randa, la muntanya dels tres santuaris, també té precedents semblants, començant per la cova del Beat Ramon, que diuen és on va començar tot. Però altres casos ben escampats per tota Mallorca, si algun document no diu el contrari, el més probable és que el referent en siguin ruïnes, com qui diu 'antigons' o 'cases des moros'.
Ja m'ho deia mon pare: Això està per on sant Pere va perdre ses sandàlies.
