El desitjat bis de l’Adoració dels tres Reis d'Orient

Dels missatges reivindicatius, potser el de l'afiliat a l'ONCE, Carles Jubert, ha passat una mica desapercebut. Carles, el qual surt amb unes ulleres fosques a la foto, amb vigor i convicció, evidencià els problemes afegits per a la seva diversitat funcional visual, que li generen algunes conductes incíviques de persones cavalcant amb patinet elèctric. De la impotència davant tants de mals de la humanitat denunciats a les «botifarres», sí que seria ben bona d'arreglar amb empatia social per part de cada un dels usuaris de patinet i bicicleta, aquesta greu distorsió personal de les persones invidents i de les altres, per extensió. La incívica culpabilitat està clarament definida. D'aquesta manera na Maria, amb una cama destrossada mentre anava per la voravia per un d'ells, no hauria estat objecte, tampoc, de la meva primera «botifarra». Fora de l'escenari i voltant una mica, en Carles em comenta que no estaria de més pintar icones informatives sobre els itineraris podotàctils, ja que existeix un desconeixement generalitzat sobre el seu ús per a les persones invidents.

I una darrera reflexió: no trobau que tant d'esforç i doblers invertits en una sola representació constitueixen una acció del tot ineficient? Començant per la «fam» dels participants, es té tot a l'abast per fer almenys una segona funció: per trobar «ben d'hora, sigui prop o sigui enfora, el miraculós recés» d'una representació més. Públic, fos a Palma o a qualsevol poble de l'illa, segur que no en faltaria. Trob, sincerament, que l'Ajuntament o el Consell ho podrien posar damunt el taulell.

Moltes gràcies a tota la colla d'aquesta inoblidable Adoració, he gaudit molt!