I va dir l'Àngel a Ses Majestats: «Teniu fe i no faceu mal, que el Rei que heu adorat ara, des de sempre, vos prepara, una glòria immortal!» Tot seguit, Asun Planas tancà la trenta-vuitena representació de l'Adoració dels tres Reis d'Orient de Llorenç Moyà a Ses Voltes, amb una botifarra sobre el sainet polític de la clau del Regne de Mallorca. El públic aplaudí i tot l'elenc del cartell va gaudir d'una merescuda relaxació. Entre les persones qui hi participaren, caracteritzat de Rei Melcior, vaig tenir el privilegi de poder actuar en l'obra. La satisfacció de tots plegats era evident, i especialment joiós el rostre dels nostres directors, Bernat Pujol i Mateu Fiol. Quatre mesos d'assajos «professionals» setmanals i més d'una hora d'estudi, trasbalsaren desconeixement i inexperiència amb rigor interpretatiu en tots els papers de la peça teatral. Estudiau! Estudiau! Treu més la veu; més a poc a poc; més aviat..., ens deia tot pacient i seriós, en Bernat. Qualsevol ocurrència que li passàs pel cap per tal de relaxar l'ambient i treure una rialla, ja eren cosa d'en Mateu. Espectacular la seva cara quan a qualque assaig va haver de substituir la Verge Maria. L'ambient i el suport mutu, des del primer dia, entre companyes, directors, i companys tan polifacètics i diversos ha estat senzillament fantàstic. El vestuari d'en Rafel Pizarro ens ha tornat a meravellar i les botifarres (morcillas) han restat secretes fins al darrer moment.

Dels missatges reivindicatius, potser el de l'afiliat a l'ONCE, Carles Jubert, ha passat una mica desapercebut. Carles, el qual surt amb unes ulleres fosques a la foto, amb vigor i convicció, evidencià els problemes afegits per a la seva diversitat funcional visual, que li generen algunes conductes incíviques de persones cavalcant amb patinet elèctric. De la impotència davant tants de mals de la humanitat denunciats a les «botifarres», sí que seria ben bona d'arreglar amb empatia social per part de cada un dels usuaris de patinet i bicicleta, aquesta greu distorsió personal de les persones invidents i de les altres, per extensió. La incívica culpabilitat està clarament definida. D'aquesta manera na Maria, amb una cama destrossada mentre anava per la voravia per un d'ells, no hauria estat objecte, tampoc, de la meva primera «botifarra». Fora de l'escenari i voltant una mica, en Carles em comenta que no estaria de més pintar icones informatives sobre els itineraris podotàctils, ja que existeix un desconeixement generalitzat sobre el seu ús per a les persones invidents.

I una darrera reflexió: no trobau que tant d'esforç i doblers invertits en una sola representació constitueixen una acció del tot ineficient? Començant per la «fam» dels participants, es té tot a l'abast per fer almenys una segona funció: per trobar «ben d'hora, sigui prop o sigui enfora, el miraculós recés» d'una representació més. Públic, fos a Palma o a qualsevol poble de l'illa, segur que no en faltaria. Trob, sincerament, que l'Ajuntament o el Consell ho podrien posar damunt el taulell.

Moltes gràcies a tota la colla d'aquesta inoblidable Adoració, he gaudit molt!