Ja hem arribat a les festes de Nadal... Bones festes, és el millor desig que se m’ocorre per totes les que em llegiu avui, la setmana que ve ja direm Bon any !o un altre bon desig pel 2023 que començarà.

Hem de desitjar bones festes, aquests dies familiars i amb les amistats, dies de regals i alegries. Dies de tristor també perquè tenim ben presents totes aquelles persones que ens han deixat enguany. Tristor inevitable, enyorament, a la vegada que sabem que els tenim amb nosaltres, que perviuen en el nostre record, en la nostra enyorança.

Fins aquí allò que ens ve al cap quan pensem en aquestes festes, sopars, dinars, retrobades, copes amb les amistats que potser fa temps no ens veiem... Els llums dels carrers, les nadales als altaveus, els mitjans de comunicació, els missatges a les xarxes socials, ens transmeten alegria, bons desitjos amb les millors intencions.

Així i tot, enmig d’aquestes festes no puc ni vull oblidar la tristesa, la por, l’horror que viuen tantes i tantes persones a llocs llunyans, i no tant!, com la ràbia i la indignació que provoquen les pèrdues humanes absurdes com l’atemptat a París contra tres persones kurdes, que ens fa reviure la mort de les tres activistes kurdes l’any 2013 també a la capital francesa.

El Consell democràtic kurd a França (CDKF) creu que les tres víctimes mortals i els tres ferits, un d’ells molt greu, són assassinats polítics i reclama que s’aturi la cooperació amb la intel·ligència turca i la complicitat amb el govern d’Ankara, segons hem pogut conèixer pels mitjans de comunicació. Recordem que una de les víctimes era la responsable del moviment de dones kurdes a França. Denuncien que les autoritats franceses parlin d’un cas aïllat, d’un assassí d’extrema-dreta.

El govern turc d’Erdogan, manté a la presó milers de persones opositores al seu règim, i continua reclamant l’entrega d’exiliats kurds a països nòrdics per donar el seu vistiplau a l’entrada a l’OTAN de Finlàndia i Suècia.

No oblidem el patiment del poble kurd que reclama el dret d’autodeterminació per viure en pau. No oblidem el patiment de tanta gent arreu del món, també a Europa ben prop nostre, que està patint una guerra absurda sense passes per establir converses de pau.

I finalment no vull oblidar les famílies, les amistats, de les quaranta-cinc dones, 45!, que enguany han perdut la vida per la violència masclista dels seus excompanys, o marits, que han duit el patiment, el dolor a qui estimava aquestes esposes, o al·lotes, o excompanyes.

Aquestes morts no podem oblidar-les, no podem «normalitzar-les» com un mal més d’aquesta societat, perquè són evitables, perquè el patriarcat pot ser erradicat, perquè necessitem unitat d’acció clara, de les institucions i de la societat per aconseguir que els masclistes deixin d’agredir, d’assassinar.

Tots els bons desitjos per aquestes festes, però amb la consciència que cal continuar amb el compromís per aconseguir transformar aquesta societat, aquest sistema econòmic depredador.

Bones festes, amb alegria, amb salut a balquena, amb la voluntat de recarregar els ànims, el coratge, els necessitem.