La literatura barata es troba, majoritàriament, en els llibres d’autoajuda i en els de religió. Aquesta literatura, encara que sovint sigui molt baratera, si li sabem prestar l’atenció necessària, pot resultar ser molt divertida. Cal que li cerquem les pessigolles. Està farcida de molts tòpics i d’una gran superficialitat.

En els meus primers temps d’autor teatral jo hi vaig descobrir moltes vies d’inspiració. És tan previsible i tan ingènua que si li saps donar la volta, si la gires com un calcetí, et pot proporcionar moltes hores de comicitat. Quan jo deixava que m’acompanyés algunes tardes de primavera i d’estiu, vaig pensar que Woody Allen treia d’aquests llibres els seus arguments i els seus acudits per a les seves obres de teatre i les seves pel·lícules. No és que aquesta literatura sigui ni de lluny una literatura còmica, ni molt menys humorística, però és tan flagrant i notori el que explica, tan evident, que al lector no li queda més alternativa que plorar o enriueu-se’n.

Aquesta és una literatura per llegir en veu alta i en grup. És tan estúpida que sembla intel·ligent. Però d’ella salten guspires d’una obvietat tan gran que fa saltar las llàgrimes de tothom. Jo aconsellaria a la gran massa de gent que no llegeix que comenci per aquí. Que intenti trobar-hi el sense sentit que porta incorporat. Ni Lewis Carroll podria imitar-la. El que pretén és millorar-nos la vida. Augmentar el nostre benestar, més emocional que físic, i obrir-nos les portes de la felicitat. Em direu que tot això no té res de dolent, tot el contrari. El que passa és que tot plegat és un engany. Un miratge. És tan fàcil viure bé i ser feliç que tot allò que no sigui essencial a mi em fa riure. L’amor és la teràpia suprema. Però ens encaparrem a complicar-nos la vida fins a graus del tot vulgars i irrisoris. Per què no ens acceptem així com som, en comptes de voler més? És absolutament impossible ser diferents d’així com ens ha fet la naturalesa. Som el que som i som com som: no podem ser cap altra cosa. Aquí rau el moll de l’os. Fem voltes i voltes per arribar tanmateix al lloc d’on iniciàrem la nostre cursa vital. Tenim tot el que som en el mateix moment de néixer. Per què sortim disparats a perseguir allò que no ens pertany? Els llibres barats d’autoajuda fan això: perseguir pels camins equivocats allò que no és nostre. Naixem sans i sants, feliços, intel·ligents, creatius, savis i bons. En potència. En potència, però de veritat. Tantes vegades i tantes hores cercant la veritat sense saber que naixem amb ell. Els ingredients substancials del nostre ésser els portem per defecte. Només ens cal potenciar-los, perfeccionar-los, alimentar-los. Creixeu i multipliqueu-vos, se’ns diu al principi de la nostra creació. Creixeu i multipliqueu-vos en tots els sentits. Així de senzill. Creixeu i multipliqueu-vos físicament, materialment, espiritualment, políticament i culturalment. No se’ns ordena res més.

Més endavant se’ns convidarà a estimar-nos. Estimeu-vos. Estimeu-vos i no us preocupeu de res més. Autoajuda. No hi ha autoajuda superior a aquesta. Certament podem fer altres activitats que ens poden alegrar i divertir les nostres vides. Per exemple, l’exemple de sempre: llegir. Fer esport. Passejar. Estudiar. Crear, crear, crear. Tots aquests ajuts individuals, personals, enfortiran el nostre ser, la nostra existència, però especialment afavoriran el nostre creixement i el nostre amor. Multiplicaran i satisfaran el nostre benestar. Allargaran la nostra vida. Intensificaran la nostra alegria.

Perquè els libres d’autoajuda ens ajudessin de veritat seria suficient que fossin intel·ligents i divertits, i, si ho son alguna vegada, és gràcies a l’ajuda que nosaltres com a bons lectors els hi proporcionem. Només si son un alegre passatemps, un esplai, un joc o una evasió compliran amb el seu compromís d’ajudar-nos. I no sempre és així. Gairebé no ho és mai. Una veritable evasió ve més d’una novel·la o d’un llibre de ciència o de filosofia que no un d’aquests als quals estem fent referència. Un llibre que ens dilati el pensament, la creativitat i la imaginació. Aquest és un bon llibre. Un gran pensador nord-americà del segle passat, al que des del primer moment jo he considerat i admirat, Henry David Thoreau, digué que si un es deixa portar pels seus somnis, si posa en primer lloc viure la vida que s’ha imaginat, no trigarà gaire a assolir èxits inesperats. Ho sento molt, amic Thoreau, però això no passa de ser una frase d’autoajuda. Els èxits inesperats s’aconsegueixen en somnis ni en imaginacions, sinó en amor. Estimeu-vos i el vostre interior resplendirà. La vostra existència farà goig.

Quant als llibres de religió, el tema encara és més delicat. Compte amb els llibres de religió! I ho dic avui, jo, després d’haver-ne llegit a centenars. Compte amb els llibres de religió! Si el Nou Testament ho és, cosa de la qual no n’estic del tot segur, és suficient i prou. Tota la resta s’han d’agafar amb les puntes dels dits. Pot semblar exagerat el que dic, però és així. El millor llibre de religió és el que tots nosaltres portem dins el nostre cor, dins el nostre interior no tangible més profund. Com es poden escriure llibres de religió si no coneixem què és la religió? Aquests llibres només cal descobrir-los i examinar-los sense gens d’ansietat ni cap pressa. Sabem què és la fe, però què és la religió? Creure sabem què és, però què és religir? Si religió significa meditar sobre Déu, meditem, però si significa contemplar la boira, deixa-m’ho estar.

Els anomenats llibres de religió, o així coneguts, com els llibres d’autoajuda estarien millor si es conservessin inèdits dins un calaix obscur on ningú els pogués llegir. Malgrat tot, som molts els lectors que, tant uns com altres, sentim molta curiositat per veure què s’empatollen. Curiositat, això és tot. Res més. Tant els llibres de religió com els d’autoajuda, els llegim, si els llegim, per portar-los la contrària, per passar l’estona amb els excessos de les seves pàgines grises. Per divertir-nos, i gràcies si ens divertim. Per entretenir-nos les neurones indolents i mandroses que tots acumulem en els nostres femers personals. Humor. En aquests casos tan singulars i habituals, paradoxalment, només podrà salvar-nos l’humor. Us confesso que fa anys que els meus millors llibres humorístics son els d’autoajuda i els de religió. Pot semblar un absurd, una insensatesa, una ximpleria. Possiblement ho sigui, però d’insensateses, ximpleries i frases absurdes està fet el meu jo. Deixeu-me que us abraci ben cordialment. Fins a la propera.