algo de nubes
  • Màx: 11°
  • Mín:

El teix, de la vida a la mort

A mitjans de l'any 2007 vaig escriure un article a un blog d'arbres 'Amics arbres. Arbres amics sobre el teix'. Aleshores jo ja deia que: “La situació del teix avui a Mallorca considero que és la d'una espècie en perill d’extinció. En tot cas el teix es troba actualment en una situació molt pitjor al meu entendre, que la que descriu Francesc Bonafè a la 'Flora de Mallorca' del 1977: “Vessant Nord de les altes crestes. Aquest arbre va desapareixent a poc a poc d’Europa. A Mallorca ja en queden pocs exemplars. Un centenar a la Mola de Planici; n’hi ha de ben corpulents i en neixen de petits. Set o vuit al Teix. Uns 39 al Maçanella. En aquest puig creixen dins les encletxes de les roques llurs troncs retorçuts, de 50 cm. de diàmetre, indiquen una edat avançada. Puig Major. L’espècie pot arribar als 1.500 anys.” Segons Bonafè al teix de Sa Granja d’Esporles se li han calculat uns 2.000 anys.”

I què hi fa un arbre com el teix a Mallorca? Concretament a la Serra de Tramuntana? L’àrea natural del Teix considerada en sentit estricte, comprèn Europa, Centre, Nord i Oest d’Àsia, Marroc, Argelia, Azores i Madeira, trobant-se gairebé sempre aïllat i escàs. Alguns noms que té el teix en altres llengües són: Hagin (basc), Common yew (anglès), Teixeiro o teixo (gallec-portuguès), Tejo (castellà), tasso (italià), gemeine Eibe (alemany). Aquí és una més de les joies botàniques que aquesta matriu d’illes mediterrànies és capaç d’allotjar. Aquesta espècie és una relíquia d’un temps passat on hi havia un clima més humit i fred que el que tenim ara. Confinada a les penyes més altes, inaccessibles i ombrívoles de la serra de Tramuntana hi creix una vegetació que en bona part fou venerada per els celtes i per els pobles pagans del sud-oest de Europa: la servera de muntanya o pomera borda (Sorbus aria), el rotaboc (Acer granatense), l’arbre de visc (Ilex aquifolium), el corner (Amelanchier ovalis), la mareselva dels Pirineus (Lonycera pyrenaica) ... són espècies d’altres temps i d’altres indrets més freds que miraculosament han resistit aquí. No n’hi ha prou en declarar una espècie protegida o en declarar-ne el seu hàbitat, això evidentment són passes importants, però si no hi ha una bona gestió tècnica de conservació i millora és per demés. Si només pel fet d’haver de preveure que les distorsions en el clima que l’home està provocant poden afectar aquestes espècies a Mallorca, molta més feina s’ha de fer per a garantir-ne la conservació. És més, crec fermament que moltes d’aquestes espècies podrien viure prop de les parts més altes essent veïnes i fins i tot mesclades amb el bosc d’alzina. La policromia de la servera, el rotaboc o la mata vera (Pistacea terebinthus) que perd la fulla, podria ben be mesclar-se des dels set-cents o vuit-cents metres amb l’alzinar.

La situació l'any 2022 és, jo diria, desesperada per a la supervivència d'aquesta espècie i les altres que he anomenat. El motiu és per una banda que els intents d'augmentar-ne els efectius amb reforestació als seus llocs de confinament, es troben amb períodes de sequera llargs i severs i simplement es moren de sed. L'altra, la més important però, és la nul·la gestió en el control de la cabra, espècie domèstica invasora absolutament descontrolada del control ramader per una banda i malauradament sobretot estimulada en la seva expansió geogràfica i demogràfica per una política mescla d'ignorància i mala fe. El que més dol de tot plegat és que governs i institucions governades per partits autoanomenats progressistes, com el Consell de Mallorca o la Conselleria de Medi Ambient, en siguin els principals responsables, culpables diria jo, perquè l'afectació que sobre hàbitats prioritaris, protegits, vulnerables provoca, és del tot punible a efectes administratius i penals.

Fora bo per tant que un dia haguessin de presentar comptes davant un tribunal els tècnics i polítics responsables de tal devastació a ulls vista, però ho fora també que ho haguessin de fer davant els seus votants que creuen donar suport a partits progressistes, amb idees avançades, innovadores, valentes, quan fan just el contrari en la forma, en el fons i al llarg del temps, amb total abdicació i menyspreu per les idees que deien defensar davant el seu electorat. Mallorca en això, en la conservació i defensa del medi ambient, dels seus hàbitats més autèntics i sensibles, també se'n va en orris i no se'n pot culpar avui a la secular dreta conservadora, depredadora de sempre.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Al, fa devers d'un mes
Nossaltres estem replantant uns quants teixos, fa pena veure els pocs que hi queden a Mallorca.
Gràcies per l'article.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente