Poemes, injustícies i lleis. Només sí és sí

Deia, Jane a Tarzan: «No hi puc fer res. T'estim. Ara, però, només tem que aquest amor no vagi gaire més enllà en el temps que la meva tènue esperança de vida». La conversa, figurada, la podeu trobar al poema titulat «Amor», recollit a Reivindicació de Jane, de l'escriptor Miquel Àngel Lladó Ribas, una al·legoria contra el maltractament de les dones que transita per la jungla de l'amo de Xita. Poguérem sentir l’al·locució dels versos en una lectura dramatitzada dirigida per Xesca Cabot, projectada contra una gruixada corda que representava el masclisme, el proppassat 18 de novembre a l'espai Suscultura de Palma. Aquesta activitat col·lectiva s'oferí entremig de dos blocs recitats per la poetessa Rosa Arrazola i el propi Miquel Àngel Lladó. Ambdues parts pertanyien a una selecció dels següents llibres d’aquesta escriptora barcelonina: Buit de març, Mare batec i 900 km. Joan Miquel Mut i Garcia, al piano elèctric, amenitzà musicalment l'acte, durant el qual una quarantena de persones varen gaudir —o tal vegada patir qualque calfred— amb els mots colpidors dits per l'artista. L'acte, vinculat a la commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere, havia estat organitzat per Homes per la Igualtat Mallorca, i vaig considerar que havia de contribuir-hi amb la difusió de la cultura adquirint un dels tres poemaris que hi havia a la venda. He de confessar que, després d'escoltar na Rosa Maria, el que deia i com ho deia, i ja havent sopat d’un bon pa amb oli al mateix espai que acollí l’acte, vaig comprar els altres dos títols exposats.