algo de nubes
  • Màx: 20.6°
  • Mín: 13.38°
15°

‘Trenant vides’ de Bel Mut, entre cementeris, bubotes i records entranyables

Dijous dia 17 de novembre, a les 19.30 hores, es presentà a la llibreria Lluna de Palma la novel·la breu Trenant vides (Ma mare) de Bel Mut, publicada per Edicions Balèria. L’obra obtengué el Premi Vila de Sencelles 2022 i, durant aquestes darreres setmanes, les presentacions han passat per diversos indrets de Mallorca. És possible, per tant, que molts ja conegueu l’obra o que, fins i tot, n’hàgiu sentit a parlar a altres presentacions.

L’acte de la llibreria Lluna, tal vegada, era especial. Recordau que Bel Mut s’hi ha passat hores als tallers d’escriptura. A més a més, les persones que la presentaven havien viscut el procés creatiu de Trenant vides (Ma mare) de manera directa, perquè veien com s’anava gestant la història i com avançava, i podien suggerir canvis o retocs a l’autora.

Com va assenyalar J. M. Vidal-Illanes a la presentació, no cal explicar fil per randa de què va el llibre, perquè la intenció d’aquests actes no és desvelar-ne tots els secrets, sinó convidar a la lectura i al gaudi de la història que ens proposa, en aquest cas, Bel Mut. Vidal-Illanes destacà que la novel·la té alguns fragments memorables, però sobretot destacà la figura de la «Bubota Bona», que qualificà d’extraordinària.

Per la seva banda, Maria Victòria Secall ens comentà i llegí el seu epíleg de Trenant vides, també amb la mateixa il·lusió i emoció que J. M. Vidal-Illanes. Ens explicà que, segons el seu parer, el principal encert de l’autora és «fer precisament de la morta, de la bubota bona, la protagonista que ens il·lumina com un raig de llum que es filtra per la finestra closa i no encega, com una veu que esdevé viva per a no morir dos pics...» En destacà, també, les pinzellades surrealistes i de crítica social, que ens recordaven els contes de Pere Calders, un llenguatge incansable, d’associacions lliures, de pensament que vaivereja, que posà en relació amb contes de veus femenines de Maria Antònia Oliver i de Xesca Ensenyat.

Finalment, l’acte es clogué amb les explicacions de la mateixa autora i la magnífica actuació musical de Natàlia Tascón i Carles Seguí. Ens introduí en el món dels seus tres personatges: la Bubota Bona, na Margalida i na Bet. Es tracta de tres veus de dones nascudes al segle XX, amb problemes, moments vitals, valentes, que es van trenant al llarg de la novel·la. Cadascuna pertany a una generació diferent. La narració comença l’any 1939 i acaba el 2020 i la primera que dona pas a cada capítol és la Bubota Bona, la morta, que és la mare i la padrina de les altres dues. Segons Bel Mut, tot i les semblances amb la seva història personal, la ficció campa per les pàgines de la novel·la.

No cal contar-vos res més, perquè els lectors teniu pistes a bastament per endinsar-vos en l’aventura de Trenant vides, tal vegada un tast vos obrirà la gana literària:

«I heu de creure i pensar

No t’espantis, reina meva i escolta’m bé. Seré bubota, però de les bones, de les que acaronen els seus i els fan entendre el passat. Ai, de passat en tenim tots. Escolta’m, Margalida, aquest és el nostre...»

Referència: Trenant vides (Ma mare) de Bel Mut. Edicions Balèria, agost 2022. Premi Vila de Sencelles de narrativa 2022.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.