A qui té maneres de feixista el més pràctic seria qualificar-lo de feixista, però cal esser més escrupolós, ja molts feixistes s’ofenen si els diuen que ho són, i a més democràcia obliga (als feixistes no, a la resta). El més políticament correcte és suavitzar amb algun atenuant per l’estil de posar ‘neo’ al davant, ja que, afortunadament, d’allò de Mussolini ja fa cent any, i del 36 ençà, en el comportament humà en general hem evolucionat. Tal vegada en podríem dir ‘feixisme sense pistoles’. Si jo fos Guillem Frontera ja estaria escrivint un llibre amb aquest títol, però com és prou clar que no podem aspirar a tant, ens quedam per aquí.

Per altra banda n’hi ha que estan instal·lats en la provocació, i amb ganes: “Si te llaman fascista es que estás en el lado bueno de la historia” (Ayuso). Com que amb aquestes provocacions sempre hi ha un “estúpido velo” que ho embolcalla, i una retòrica que no entén ni la cotorra que ho repeteix, no podem aclarir si és que passen gust de marejar amb dois, si representen un personatge dirigit per Miguel Ángel Rodríguez, per exemple, si és una mutació de l’ADN, que no n’hi ha més, o si és que com més pallasso més te voten (Jesús Gil, Ruíz Mateos, les pallasses de la tele de Madrid...).

A partir d’ací el fenomen de la hipocresia i contradiccions deu esser una anomalia del marcians. Només això pot explicar que en treure Queipo de Llano (inductor d’assassinats i violacions d’espanyoles) d’una església (amb quasi 50 anys de retard) Feijóo digui que ell no està per aquestes perendengues, mentre el dia següent Almeida, el batle de Madrid, fa un homenatge a Millán Astray. El mesquinet de Feijóo ja deu tenir morriña de Galícia, no sap si demà el faran fregir corbates o planxar ous.

Deixant de banda que Díaz Ayuso ja era la reina de l’antologia del disbarat, en les darreres declaracions parla com Aguirre, insulta com Casado, dona la culpa a la societat de les seves malcriadeses com Abascal, se’n fot dels que no la voten com Bolsonaro, denigra les institucions com Bauzá, diu mentides com Aznar, odia els catalans com Álvarez de Toledo...

La manifestació de diumenge a Madrid és molt semblant al nostre fenomen de les camisetes verdes contra Bauzá. A partir del cas Bárcenas, del pantà de granotes de l’Esperpenta Aguirre i del rècord Guinness de casos corrupció (per això volen que els jutges també siguin fatxes), Ayuso fou presentada com la Chachi de la política nova (que és més vella que el pastar, però si no simplificam no acabarem mai) i com que no sap dir res més complex que “libertat”, ja està: a arreplegar vots i campi qui pugui.

Com que fins ara de cada doi que fa rep mamballetes dels seus, amb cada astracanada supera l’anterior. El cas de la sanitat és el més esperpèntic i de més actualitat, però tota la resta va pel mateix camí. Així els madrilenys tenen llibertat de fer cerveses 24-7 i de triar quan i de quina manera es volen operar, però pagant clínica privada, com al país de Trump i ses meravelles.

En temps de Zapatero, Rajoy el culpabilitzava d’un suposat turisme sanitari, dient que els europeus s’aprofitaven de la nostra Seguretat Social. Era mentida o no, però demostra que aleshores gaudíem d’un prestigi internacional. Ja no, ni a Madrid ni enlloc, i és que després precisament es va votar Rajoy i els madrilenys varen desmantellar la seguretat social per enviar gent a la sanitat privada, i Ayuso vol rematar la faena. De com Madrid va cap al tercermundisme sanitari, diaris i noticiaris en van plens, no cal repetir-ho.

En qualsevol recompte diumenge eren centenars de mils els madrilenys que es manifestaren contra el sistema sanitari de Madrid, responsabilitat total i premeditada del govern d’Ayuso, i què fa ella? Endevina... amollar un enfilall de doiarros que fan vergonya aliena: que sí els esquerrassos, que sí l’independentisme català, comunistes per amunt i bolivarians per avall... “Sánchez planea un golpe de Estado… quiere asaltar las instituciones… La motivación de Sánchez es el poder a toda costa. Utilizan las instituciones para beneficiarse de manera autoritaria...”. Quinze dies abans deia que els de Sánchez, amb els impostos, se n’omplien les butxaques. Com als westerns, la millor defensa és disparar a tort i a dret.

I sobretot aclareix que la vaga precedent era “política”, ves per on. Això deu esser l’examen, atenció: els feixistes no en fan, de política –i si no que li demanin a Franco–, ni que cobrin un sou estratosfèric per un càrrec polític, ni que hagin estat tota la vida enxufats a un partit polític, ells són electus ut cedri, que supòs que vol dir per digitació divina. Cal afegir la col·laboració, sinó són els instigadors, dels diaris. Si per aquí encara ens arriba el 'El Mundo' (Matas els subvencionava), per allà hi han d’afegir l’'ABC' i 'La Razón', a part de diaris digitals, tertulians... per aquest darrer diari també ha estat una manifestació “política”, mira quina coincidència.

Aleshores el seu ideal és que votar “no faci falta”. Però mentre encara cal aquest “engorro” i per superar-lo molts voten Ayuso, com varen votar Trump, Bolsonaro o Hitler. Si això ens ha de tornar a governar...

Ja m’ho deia la tia Perica: “Cágate lorito”.