Malauradament, el món postpandèmic manté unes dinàmiques tenebroses. La invasió russa d'Ucraïna no ha fet més que incentivar-les. A casa nostra s'albirava certa possibilitat de, en paraules de Tomeu Martí i Florit, "revisar inèrcies, fer un reset". Tanmateix, de moment, les elits guanyen la disputa, i, com hem pogut comprovar aquest estiu, no hi ha reset, les dinàmiques són les d'abans de la pandèmia: Un capitalisme de monocultiu turístic que, per sobreviure, necessita créixer sense límits. Dinàmiques -globals i locals- atziagues en termes ecològics, socials i de militarisme a dojo. En definitiva, dinàmiques desdemocratitzadores.

Entotsolar-nos és, sens dubte, la pitjor alternativa per capgirar aquest panorama. I és que, malgrat tot, "hi ha moltes persones, amb molta energia, duent a terme petits projectes i esbossant idees que ajuden a transformar el planeta i fer-lo una mica més just, més respectuós i més igualitari", conclou l'Arcadi Oliveres.

Ho fa en acabar una llarga jornada d'un dia qualsevol de la seua vida. Una jornada que comença amb una xerrada a una escola, segueix amb les classes a l'Autònoma, i amb un encontre a la seu de Justícia i Pau a Barcelona amb el Ranjid i la Jaineba, que són els portaveus de les persones migrades que fan una tancada en una església de la ciutat catalana. La tarda la comença amb un debat a una ràdio, i, tot seguit, una estona amb la seva companya i dos dels seus fills que preparen pancartes per a una manifestació. Després assistència a la dita manifestació, per acabar la jornada amb una altra xerrada, aquesta, fora de Barcelona.

En aquest dia intens, el protagonista de la història, l'Arcadi Oliveres, ha parlat de capitalisme, decreixement, pacifisme, consum responsable, migracions, frau fiscal, deute extern i intern (legítim i il·legítim), comerç just versus comerç injust, democràcia, drets, desobediència civil...

D'aquestes paraules per a la resistència –d'una resistència que és vida- va l'àlbum il·lustrat intitulat "L'Arcadi al país de les oliveres", signat per Bernat Oliveres i Mar Valldeoriola, i editat per la editorial La Finestra Lectora.

A la contraportada de l’àlbum s'indica que amb aquesta publicació es pretén "apropar l'Arcadi Oliveres als lectors i lectores més joves". Fan bé en no recomanar-lo a un públic lector d'una determinada franja d'edat. A més dels lectors joves que, potser, coneguin de noves l'Arcadi, els "arcadistes", de qualsevol l'edat, també gaudireu de passejar pel "país de les oliveres", és a dir, per aquest altre món que, a més de possible, és cada cop més necessari.