algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
13°

Aurora Picornell Femenias, símbol col·lectiu

Vuitanta-cinc anys més tard han identificat les restes de n’Aurora. Aquesta setmana s’ha fet pública l’anàlisi de l’ADN i ja sabem que la mataren amb tres trets al cap. Una notícia que ha omplert les xarxes socials, facebook, twitter... Però sobretot als mitjans de comunicació audiovisuals i la premsa escrita no només d’aquí, també d’abast estatal, hem trobat un munt d’articles d’opinió, reportatges sobre la seva vida, sobre la seva lluita, sobre el seu assassinat en mans dels feixistes la nit del 5 de gener de 1937, quan encara no havia complert els 25 anys.

Ho hem comentat amb molta gent, ens hem emocionat i ens han caigut les llàgrimes de manera instantània. A mi em van venir al cap, en conèixer la notícia, les persones que em parlaren de n’Aurora en els obscurs anys de la clandestinitat antifranquista. En primer lloc, en Guillem Gayà, el Mestre,1902-1989, que la conegué, ell mateix salvà la seva vida de l’escamot que l’anava a assassinar per haver corregut i caure a un bancal on el donaren per mort. Havia guanyat premis com a corredor de pollastres, allà al seu poble Sant Joan, i la seva rapidesa li salvà la vida. Passà més de vint anys a les presons franquistes, en sortir no dubtava en tornar a organitzar la lluita dels comunistes mallorquins. Vaig tenir el privilegi de conèixer-lo, na Francisca Bosch va escriure un fulletó, Es Mestre, esqueixos d’una vida, on donava a conèixer qui era.

Com ell, altres comunistes majors com en Joan Boyeras de Muro, o en Nicolau Alzina i n’Amàlia Llodrà la seva companya, de Capdepera, En Miquel Rigo de Palma i la seva companya, i n’Antoni Llodrà i na Llucia, en transmetien les seves vivències del temps de la segona República, de la repressió, de la represa de la lluita clandestina en aquells anys de la por i el silenci. No oblit ni en Gaspar Soler de Sant Llorenç, ni en Llorenç Pons de Llucmajor, que lluitaven al Partit Comunista devora en Marcos Peralta, en Justo Bonilla, que havien vingut de la península a treballar a la nostra illa.

Em vingué al cap na Francisca Bosch Bauzà 1932-1992, dirigent comunista que ja l’any 1978 promogué el primer homenatge a n’Aurora i les Roges del Molinar al cementiri de Porreres, amb la presència de la diputada Pilar Brabo i altres dirigents. Na Francisca va escriure la primera biografia de n’Aurora, Aurora Picornell, la lluita mai no mor, amb pròleg de l’escriptor Miquel López Crespí, quan fundàrem l’Ateneu Popular Aurora Picornell, els anys 80.

En vingueren totes aquestes persones a la memòria, perquè són qui ens transmeteren la vida de n’Aurora, són aquelles persones que lluitaren per recuperar les llibertats, la democràcia, amb generositat, amb esforços, amb molts riscos, amb por, i a la vegada, amb molt de coratge i valentia. Pensar en elles, tenir-les presents és perviure en nosaltres, perviuen en el nostre record i el nostre reconeixement.

Em vingué al cap na Llibertat Picornell la seva germana, que vaig conèixer l’any 2003 a l’homenatge que organitzà l’IBDona dirigit per na Francisca Mas Busquets, on poguérem saludar també la filla de na Matilde Landa, na Carmen, i altres lluitadores mallorquines. Recordem els dos volums de na Margalida Capellà Fornés Dones Republicanes, i el Diccionari Vermell, del seu germà Llorenç, foren obres importants per la divulgació de la història amagada.

Quan veiem el reconeixement públic, i institucional que s’ha viscut aquests dies, tenim ben presents que sense governs d’esquerres a les nostres Illes no haguéssim tingut una llei anomenada de Fosses aprovada per unanimitat al nostre Parlament, en la legislatura 2015-2019, que ha fet possible la descoberta.

Sense la perseverança de tantes persones no hauríem viscut homenatges als lluitadors i lluitadores de tants pobles a les nostres quatre illes. Sense la constància de moltes persones, en les entitats socials o associacions, en els estudis històrics, en la recerca universitària, en els càrrecs municipals o insulars, sense aquesta empenta en reivindicar els silenciats per quaranta anys de dictadura franquista, no tindríem avui la capacitat de transmetre el llegat democràtic que significa la lluita per les llibertats.

Gràcies, moltes gràcies, n’Aurora Picornell Femenias s’ha esdevingut un símbol que representa tantes i tantes persones que perderen la vida per defensar les seves idees, persones que creien en una societat justa, igualitària, lliure, on es pogués viure amb dignitat i feliç.

Gràcies, moltes gràcies amb el convenciment que em transmeteren tantes persones compromeses amb la lluita per les llibertats i la democràcia, que m’ensenyaren la força col·lectiva enfront de l’individualisme, que m’inocularen la fermesa en el respecte cap a totes les persones, des de la més ignorant a la més sàvia, sense mirar quin color té la seva pell, ni qui estima, ni d’on ve...

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ¿democracia?, fa devers d'un mes
¿Comunismo es democracia? ¿Dónde?. ¿En la URSS?. ¿En Corea del Norte?
Valoració:0menosmas
Per M E Y M E, fa devers d'un mes
Catalina Flaquer i les seves fillasm Antònia i Maria naixèren a Capdepera. Malgrat el nom de les "Roges del Molinar", com a companyes d'Aurora Picornell que èren elles, eren "gabellines" ( de CaPDEPERA). Ara veurem quan Capdepera les dedicarà un record.
Valoració:-2menosmas
Per elventdelnord, fa devers d'un mes
En l'época de la represió, durant els anys obscurs de la dictadura franquista, van ser els comunistes els que van mantenir la llum de la democràcia. Els socialistes estaven de vacances. Per tant tot el meu reconeixement als comunistes illencs i espanyols,,que van lluitar per un món millor, malgrat la represió. La llàstima es que no van derrotar al franquisme ,ja que actualment encara està a les institucions estatals i illenques.
Valoració:0menosmas
Per Anti nada, fa devers d'un mes
Comunisme llibertat democracia no es poden posar a la mateixa frase
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente