Els mallorquins som especials. Això ho sabem, no? Hi ha dues coses, però, que no compartesc (encara). Una és felicitar a les amistats pel sant i no quan es fan anys. És pràctic, ho sé. No has de recordar el dia que ha nascut ningú, només el seu nom. Jo per això encara m’ho apunt a l’agenda.

La segona és l’obsessió pel clima, encara que no sé si és específic d’aquí. Qualcú em deia que aquesta és la informació més consultada. Cosa que em sorprèn, què voleu que vos digui. Discutia amb qui manté l’aplicació per a mòbils, de si era necessària (de fet m’havien passat un parell d’errades per malla, i és que la faig servir poc). A jo m’és més fàcil treure el cap per la finestra i veure si plou o no. «La previsió és molt útil» em deia mentre jo pensava que depèn de si he de sortir del poble o no. «No saps on visc, rei» i és que aquí, aquesta informació no ens serveix de gaire: Tres fonts d’informació diferents, ens mostraran previsions diferents.

No sé si vos enrecordau que tenia una veïnada que sortia de ca seva, mirava el cel i em deia si feia sol, estava ennigulat o plovia. Em va costar temps saber per què ho feia, no tenia gaire sentit descriure el que podia veure jo també, fins que vaig entendre què passava. Aquesta és l’única utilitat que té aquesta casta de converses: Fer saber que tens una persona davant que no sap res de tu, però que està oberta a una conversa si hi ha temps a bastament.

Hi ha xerrades, però, que no em convenen o (repetiré) per les quals no em queda paciència. Algunes són obligatòries: com s’ha de regar la llimonera (dins la garangola), quan la pasta està cuita al dente (ho posa el paquet). D’altres crec que les haurien de tenir entre ells. Estic per fer una trobada de vegans, defensors de la tauromàquia, terraplanistes, antivacunes i nacionalistes espanyols. Encontrada: Només en pot quedar un, que jo ara he d’escurar. No havia de ploure avui?

Aman Nòlem (ell/això)