algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
15°

Això del règim especial per les Balears

Col·loquialment i de forma intuïtiva tots entenem que el règim especial ha de ser un conjunt de polítiques que provoquin una igualtat d’oportunitats entre el territori continental i el territori insular. El règim especial no hauria de ser més que l’eliminació o compensació del sobrecost del fet insular.

Convé dir aquestes obvietats perquè molt sovint es tergiversen els conceptes i es perd de vista l’objectiu. L’objectiu no és que Balears estigui a la mitjana de les inversions de l’estat, l’objectiu és que l’estat hi realitzi les inversions necessàries perquè estiguem en una situació similar al territori europeu que no són illes. L’objectiu no és que les Balears tenguin unes determinades bonificacions fiscals, l’objectiu és que les Balears tenguin el règim fiscal necessari per aconseguir una igualtat amb el continent.

Tot i que el fet insular és un fet protegit per la Constitució de 1978 els governs de l’estat l’han incomplit de forma sistemàtica. Només s’ha de pensar que el primer règim especial és de 1998. És a dir, varen haver de transcórrer 20 anys perquè es fes un primer intent una mica seriós de compensar la insularitat i complir la constitució. I he utilitat la paraula intent per dues raons. Primer perquè el PP al Govern de l’estat va retallar i esquifir la proposta que havien enviat les Balears amb l’oposició del PSOE perquè quan es va fer la proposta a l’estat havia un govern socialista i quan es va votar havia un govern popular. Segon perquè aquell règim va ser més una declaració d’intencions que una cosa efectiva, tot quedava pendent de concretar per unes comissions que no varen concretar gairebé res.

Per això el 2007 quan es fa el nou Estatut d’Autonomia Balear (record que és una llei orgànica de l’estat) s’intenta fer una passa en aquest tema. S’estableix que hi haurà una llei de règim especial per les Illes Balears i que dins aquest règim hi haurà un instrument financer.

No és fins 2019 (més de 40 anys després de la constitució i 12 anys després de l’Estatut), ja es veu l’entusiasme amb que l’estat es pren el fet insular, i justs abans de les eleccions que l’Estat dicta un Decret Llei de règim especial. En el moment de l’aprovació l’estat ens explica que s’inclouen les normes econòmiques i que les fiscals s’aprovaran més endavant.

Per aplicar l’instrument financer que el règim especial anomena factor d’insularitat feia falta que una comissió es reunís i establís els criteris de càlcul. L’estat es va estorbar 2 anys per fer la reunió (entusiasme i compromís) i va establir el factor en 110 milions anuals. La qual cosa és decebedora no només per la quantia, perquè les inversions estatutàries que eren la prèvia d’aquest factor d’insularitat s’havien calculat en 400 milions anuals, sinó també perquè eren per compensar la insularitat, per tant, eren doblers més enllà i independents de les inversions “normals” de l’estat però a l’hora de la veritat el que abans eren inversions “normals” es fiquen com a factor d’insularitat i com Lampedusa es fa un canvi que al final no canvia res o ben poca cosa.

I com que ara arriben les eleccions del 2023 ens tornen vendre un gran assoliment: ara la part fiscal. Resulta però que aquesta part fiscal són dues bonificacions, positives i que són molt benvingudes, però que no s’insereixen dins la llei de règim especial sinó als pressuposts generals de l’estat. Per tant, primer, aquests avantatges fiscals no queden mínimament blindats. Segon es vol equiparar el règim fiscal amb aquestes dues mesures, quan el règim fiscal hauria d’anar molt més enllà, per exemple amb un iva específic per Balears. I tercer, resulta que tenen una durada determinada, el 2028; és lògic que les mesures s’hagin de revisar transcorregut un termini, el que no és lògic és que si no hi ha revisió decaiguin i quedin sense efecte perquè hi ha una cosa bastant evident continuarem essent illes el 2029.

Fer passes endavant sempre ha de rebre el nostre suport, però si la passa suposa un metre no ens han de voler fer creure que suposa haver arribat a la lluna. Perquè estam massa avesats a que d’allò promès no es compleixi ni una centèsima part: moix escaldat, d’aigua freda tem.

Josep Melià Ques
Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.