algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
16°

Defensar les pensions, indesinenter!

'El futuro es un país extraño' és el premonitori títol d'un llibre del mestre Josep Fontana, editat a principis de 2013, en el que fa una reflexió sobre la crisi social de començaments del segle XXI. A la pàgina 62 del llibre es pot llegir: "Uno de los objetivos más importantes de este asalto a los derechos sociales es el que se refiere al sistema de pensiones". Tot citant al professor de la Universitat de Massachusetts, Gerard Epstein, Fontana explica que l'esmentat assalt no ho és per raons pressupostàries, sinó per a posar als treballadors i treballadores en mans dels bancs i dels sistemes privats de pensions. Cada cop que record aquest paràgraf no puc evitar pensar en les polítiques que aplica el ministre espanyol d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá.

El desitjat botí de l'assalt és, dit sia de passada, estratosfèric: Segons la nòmina del proppassat setembre l'import total de les pensions del Regne d'Espanya va ser de 10.867.048.776,94 €. Pel que fa al total de pensions pagades a les Illes Balears la despesa del mes passat va ser de 205.252.639,50 €. Com se sap, el grup de pensionistes més gran és el de persones jubilades, i, per tant, també ho és la despesa (7.871.488.158,96 € i 154.044.377,33 € pel que fa, respectivament, al conjunt de l'Estat i a les Illes Balears).

Sembla que, en matèria de pensions públiques –i d'altres assumptes-, la possible tria sigui únicament una mena de "o ensurt o mort". És a dir, entre les retallades a cop de destralades de les dretes, o el seu deteriorament menys brusc, emperò incessant, que practica el Sr. José Luis Escrivá que, no s'oblidi, és ministre del "Gobierno más progresista de la historia".

El moviment de pensionistes, contradient aquesta maleïda disjuntiva del "mal menor", ha popularitzat l'eslògan "Governi qui governi, les pensions es defensen!". Ara i aquí, això passa per: a) paralització dels mal anomenats Plans de Pensions d'Ocupació, que, veritablement, són un autèntic "Cavall de Troia" per avançar sigil·losament en la privatització; b) la desaparició de la bretxa de gènere en les pensions, una qüestió inajornable per a un Gobierno que es reclama feminista; c) aportar transparència a la situació financera del sistema públic de pensions. En aquest sentit, és incomprensible que el Gobierno de España dilati, incomplint la llei, l'auditoria de la Seguretat Social; i d) garantir la capacitat adquisitiva de totes les pensions. Això és fonamental en l'actual situació d'inflació desbocada. I no val fer trampes! Per molt que ens vulguin fer passar bou per bèstia grossa, en 2021 perderen un 3% de poder adquisitiu de debò, i tot indica que -diguin el que diguin els aparells mediàtics i propagandistes dels poderosos- en 2022 l'empobriment real de les pensions públiques encara serà més gran.

En el llibre abans esmentat, Josep Fontana ens advertia que les conquestes socials guanyades en dos segles de lluites col·lectives no estan garantides. Que, en alguns casos, caldrà tornar-les a guanyar, i, en altres, resistir per a què no ens les furtin. I a sobre –això és importantíssim- haurem de fer-ho "amb mètodes nous, perquè les classes dominants han après a neutralitzar els que usàvem fins ara".

Aquesta és la importància de la mobilització del moviment de pensionistes. Una mobilització a vegades capil·lar (recollida de signatures als carrers, etc.), i, en altres ocasions, més vistosa, com ara la manifestació del 15 d'octubre a Madrid, amb presència d'organitzacions de pensionistes de tots els pobles de l'estat espanyol. Aquest és el camí: Indesinenter, és a dir, sense aturar-se, incessantment, en defensa de les pensions públiques!

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.