En el dia mundial del turisme, llegesc en un diari local que el secretari de la fundació hotelera ‘Impulsa Balears’ demana que es baixi del ring de la lluita ‘turisme sí’ – ‘turisme no’. Argumenta que quedar a dalt del ring és improductiu, i que és millor explorar altres camins. En certs casos no diré que no.

Puc estar equivocat, però no puc deixar de demanar-me...

Com es viuria als Estats Units si Rosa Parks hagués baixat del ring?

Votarien avui les dones si les sufragistes haguessin baixat del ring?

Com serien les condicions laborals avui si aquells primers sindicalistes de la revolució industrial haguessin baixat del ring?

Com serien avui les ciutats d’Europa si aquells lluitadors contra les fàbriques contaminants haguessin baixat del ring?

Quina vida tindrien les persones de raça negra a Sudàfrica si en la lluita contra l’Apartheid haguessin baixat del ring?

Seria independent l’Índia si Gandhi hagués baixat del ring?

Existiria el cristianisme si el Bon Jesús hagués baixat del ring?

Hi hauria llibertat als països de l’Est si els anticomunistes haguessin baixat del ring?

Com seria la Dragonera si els lluitadors ecologistes haguessin baixat del ring?

Què en seria del Català i de l’escola pública a Balears si els docents de les camisetes verdes haguessin baixat del ring?

Tal vegada per primera vegada en la història, la societat no turística, després de dècades d’abusos i de veure com mandataris de Govern, Consells i Ajuntaments només tenen ulls per a allò que és turisme, està intentant pujar al ring. Intentant, perquè a hores d’ara només ha aconseguit alçar tímides veus crítiques. Intentant, perquè les recents actuacions de Govern, Consells i Ajuntaments com el de Palma demostren que se segueix pensant només en el negoci privat d’uns pocs, deixant de banda els de cada dia més evidents perjudicis que aquesta activitat provoca en bona part de la societat i de l’entorn.

Qui ha creat el ring no ha estat la societat civil cansada de l’abús, a la que sense cap ètica se li demana ara que en baixi. Ha estat la classe dirigent amb la col·laboració de la classe política, qui des del ring, a base de cops ha anat destruint tot allò que li feia nosa per enriquir-se, fos territori, llengua, paisatge, aigua, posidònia, cultura, possessions, teixit comercial, habitatge o el benestar dels residents.

Ara que uns pocs valents s’han atrevit a treure el nas al ring, és necessari per bé de tota la societat que acabin de pujar, i una vegada a dalt, no en baixin.