algo de nubes
  • Màx: 20.15°
  • Mín: 13.46°
19°

Quan els militars bombardejaven el català (i II)

Al Full de Deià-Alaró (670 II), pel Teix: Tex, Teixoch, Ca’s del Rey D. Jaime, Ses Cairas... Per Bunyola: Puig de Fauvi, Son Paltada, Benialsar, Termo/Son Terme/Coma de San Térmes, Font d’Enguen, Ca’n Perunsa, El Vellanar, Puig de Res, Singla... Per Orient: Las Yedras, El Paso de Maria, El Pas de Ses Telot, Suyastra... Per Santa Maria: Cas Mojon Jaume, Son Maynau, San Penyoya, Son Erbesa, S’Aboal, Escolá Negrina, Puig de l’Ana...

Al full de Son Marc, entre Escorca i Pollença (644 III): Raya, Rellar; Cala Arevet, Mar Frescas/Ses Masesques/Sa Maseques, Los Pisarells/Els Pisereis/Es Piserells, Tamboret, Banc de Lloré/Bené de Lloré, L’Abanó, Coma de sa Truya, Tuxa, Puig Redondo, Exelegá, Ca’n Guiambet, Mina Grand... Això de “Grand” els agradava una cosa grossa, més que la gorra de borleta vermella que feia pessigolles al nas. De la part del Port de Pollença ja n’havíem parlat (U_Moll).

Són una quarantena de fulls (Mallorca a escala 1:25.000), però crec que ja s’ha donat una idea de com les gastaven, i de com respecta las regiones l’espanyolisme de primera. Comencen bramant que el castellà està discriminat i per això demanen un 25% de castellà en les assignatures, però no diuen que només és on el català s’està recuperant, allà on tothom viu en foraster ja els va bé que tothom visqui en foraster. Després demanen “bilingüisme”, que vol dir que allà on el català encara està normalitzat, o ho sembla, s’ha de reduir al 50%, mentre allà on tot és en foraster ja va bé tot en foraster i punt (exèrcit, policia, judicis, premsa escrita, cinemes, al súper del cantó...). La darrera fase és canviar Maó per Mahón, Albercutx per Grand Dux* i tota la resta de vexacions de la quarantena de fulls del mapes militars.

Per això, però no només, podríem d’estar eternament agraïts a mestre Mascaró Pasarius, que per les mateixes calendes va confeccionar el Mapa General de Mallorca, que és bàsicament un mapa toponímic amb vocació d’exhaustiu. Setanta anys després encara hi ha molts redols de l’Illa poc estudiats, o gens, i encara és imprescindible consultar aquesta obra.

Seria impagable el que ara en diuen un making off, de com es va fer aquesta obra. Sembla que Mascaró era un personatge singular d’aquests que se’n ressalten les anècdotes i, a part d’un silenci general sobre els mapes, s’han criticat més els errors que lloat els encerts. Una crítica recurrent és que “apuntava els noms als cafès”. A aquesta gent jo els castigaria a fer un mapa d’un tros del poble que més els agradi, amb brúixola, escaire i tiralínies, naturalment, i a partir d’enquesta directa, per a que es vegi que entenem del que criticam. Pos messions que ben pocs se’n sortirien.

Una altra excepció pionera, molt més acurada però reduïda i parcial, foren els mapes de les Rutes Amagades de mestre Melcion Simonet. Pels anys 80 el panorama comença a canviar: anirà apareixent una nova generació de guies excursionistes, el Consell Insular s’hi apunta i incrementarà les seves publicacions. Després vendran els mapes Alpina, amb una professionalitat cada cop més evident. Aquells mapes militars queden obsolets i es renoven passant a l’Instituto Geográfico Nacional on se’n farà una revisió toponímica eliminant els desbarats ut supra. Finalment arribarà la nova generació de mapes per internet amb tots els avantatges de les noves tecnologies. Aleshores, i sobretot comparant-ho amb fa mig segle, podríem dir que ara ho tenim tot: mapes en línia correctors ortogràfics, nomenclàtors toponímics... s’ha estudiat català a l’escola, les biblioteques continuen obertes, però...

L’internet, com la guillotina i tants altres invents, soluciona moltes coses però també n’espanya algunes. Cada dia es veuen per les xarxes, i en algun llibrot, desbarats que sembla vulguin continuar amb la toponímia dels mapes militars. Abans els editors eren uns filtres, ara qualsevol es fica virtualment allà on vol, majoritàriament de manera anònima i amolla les seves ocurrències, els que venen darrera punxen “m’agrada”, o “corregeixen” un presumpte error, o amollen un desbarat pitjor, que té a veure amb la primera ocurrència, o no. I com que ací hi ha de tot, també n’hi ha que hi escriuen bé.

La toponímia, que casualment està infinitament més regulada que mai, continua rebent deformacions pel que hem esmentat just ara i per tota una síndrome moderna que no podrem resumir avui. En alguns ambients, després d’una època en la que progressàvem adequadament, hi ha regressió. Els factors són múltiples. Els de les maquinetes no estan per perdre gaire temps amb l’ortografia. Això de pegar ditades és una mala manera per a escriure correctament, però hi ha molta gent que no coneix res més.

Un altre tema, però adesiara mesclat, són els que escriuen en castellà, independentment que hagin nascut aquí o no. No és estrany que considerin l’ortografia un tema secundari, només en el cas del català. Amb els topònims pot passar qualsevol cosa: des de la pulcritud d’un filòleg vocacional fins que ja els vagi bé la toponímia dels mapes militars. A part del primer extrem no solen tenir noció de castellanisme, ja que per a ells és allò normal, aleshores, per exemple, si troben una cova per Es Tabernón, hi podeu posar messions: li posaran sa cova des Tabernón o pitjor El Abrigo del Tabernón. La web de la federació d’espéleo és en castellà, mentre la nomenclatura de les coves és molt pitjor del que dèiem en un article anterior (De coves, noms, mapes...).

Els topònims són una columna de la nostra història i cultura, i no és la mateixa història Son Apau que So na Pau, la coma des Sec o d’en Sec. No és el mateix Cans que Camps o Son Camps, ni s’assembla de res a puig des Revells, i no és la mateixa cultura Es Tabernón que Ca na Maria dets Ous*.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere Llofriu, fa dervers d'un any
rectificació: “mapes de les Rutes Amagades de mestre Melcior Rosselló Simonet”
Valoració:0menosmas
Per Canbum, fa dervers d'un any
Albercutx
convertit en
'Grand Dux!
Ahhh! Hi, hi...
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente