El món ens passa factura i arribam, a la fi, a l'apocalipsi tantes vegades i tant temps anunciat, i enlloc de corregir l'immens caramull de desgavells devastadors que cada dia provocam, un per un tots nosaltres, i seguim provocant, i demanar perdó a qui ho hauran de patir de bon de veres, als innocents nins i adolescents, en un món que de més meravellós i ben fet no pot ser mai que n'hi hagi cap d'igual en tot l'univers, que ara sabem que és ben gran aquest univers, un món que te un cel, cel, gris o negre quan toca, com el nostre estat d'ànim, a vegades amb uns puntets de llum d'estrelles llunyanes en l'espai i en el temps, en què la neu és blanca, la vegetació verda, el mar blau... la sang vermella... un món tan ben fet!

En aquest món, i baixant ràpidament al replà del dia a dia, el foc salvatge que iniciam nosaltres, per molt que sempre intentem donar la culpa a aquell també escàs 3 o 5 per cent dels llamps, aquest foc enguany ens ha respectat, a Mallorca vull dir. En parlam del foc com si d'una autèntica entitat conscient fos. Com si funcionés tot sol el foc. Tots aquells fums que, sobretot en acabat l'estiu veurem comparèixer arreu del nostre paisatge són fogueres que cremen aquella dita “brutor” de la vegetació acumulada, podada, talada, exsecallada, eixermada, arrabassada... i on aprofitant l'avinentesa hi afegirem aquella altra brutor, la que no ho és tant, de papers, contraxapats, llaunes, plàstics diversos i fins i tot qualque ordinador amb tots els seus components minerals arreplegats d'arreu del món si s'hi ve al cas. Els fums seran més blancs o més negres segons el farcit amb que contaminam atmosfera i subsòl.

Hem passat d'un temps no massa llunyà, de cremar muntanyes per fer net, a fer net més controladament cremant la vegetació acaramullada, aquella “brutor”. Aquesta concepció pejorativa del que és pura matèria orgànica que ens ha aportat oxigen mentre ha estat viva i que emmagatzema diòxid de carbònic quan és morta, no és d'us exclusiu de gent mundana poc formada en la matèria vegetal, sinó ben bé de tècnics en la matèria i responsables polítics de torn, d'arreu i de banda a banda de l'espectre polític.

Feta la llei, feta la trampa. Si ens prohibeixen fer aquests tipus de focs i ens obliguen a justificar i sol·licitar autorització administrativa per a cremar aquells caramulls d'herba i rama, omplirem un formulari on direm que és per combatre les plagues o, déu n'hi do, és clar, per evitar perill d'incendis. Tot deu ho farà així i problema resolt, el de la prohibició.

Crec ben sincerament que en aquest cas no es tracta de cap curolla o doi falsament esquerranós com el que a vegades ens sorprenen els polítics d'aquesta tendència, no. En aquest cas és ben justificat considerar aportació a l'escalfament del planeta la crema individualitzada, empresarial o pública de vegetació agrícola o forestal.

Les coses solen ser més senzilles dels que pensam, hi ha dues maneres d'eliminar-la aquesta “brutor” que tanta nosa fa a agricultors, hortolans, neorurals, xaleters, jardiners, operaris públics o privats i llarg etc. Una és cremar-la directament sigui tudant-la, sigui per aprofitar-la per a calefacció, ambdues aportaran directament diòxid de carboni a l'atmosfera i cendra amb poc valor per a la fertilitat de la terra, però al manco en el segon cas, ens escalfa i fins i tot hi podem fer torrades. L'altra és convertir-la amb humus, i si pot ser, per evitar més contaminació a causa del transport o trituració posterior, deixant que els nans més petits del bosc facin la seva feina al mateix lloc de l'acumulació, això si, sense tantes presses, pensem que tan mateix el mon només dona voltes i no va enlloc.

No negaré que en els monocultius d'arbres o altres produccions agrícoles, siguin en el nostre cas oliveres, vinyes,ametllers, tarongers, els efectes “plaga” no siguin importants, en aquest cas caldria repensar la forma de plantació d'aquestes produccions agrícoles, en el sentit que una diversificació arbrada o vegetal potser fora la millor solució a l'acumulació de pesticides, fungicides i altres molts productes químics que aquests monocultius exigeixen i que no fan més que apedaçar problemes que nosaltres mateixos provocam, per exemple amb la importació i exportació de malalties gràcies a espècies invasores, siguin en forma de fongs, bacteris o insectes.

Joan Vicenç Lillo Colomar

Jo tanco els ulls
Sols per un moment.
Tot va ràpidament.

Somnis que
Em passen pels ulls com
Una curiositat.

Pols en el vent
Només som com pols en el vent

La cançó.
Una gota d'aigua
En un mar sense fi.

El que fem,
Cau per terra
Fins que deixa d'existir.

Pols en el vent
Només som com pols en el vent.

No en depens.
No hi ha res per sempre,
Només terra i cel

Tot és fugaç.
Ni amb tots els teus bens
Mai podràs comprar el temps

Pols en el vent
Només som com pols en el vent.

Pols en el vent
Només som com pols en el vent.
Tot nomes es pols en el vent.

'Dust in the Wind' (Kansas)
Traducció de Menaix a trua.