No cal ser expert en fiscalitat per interpretar l'estadística dels declarants de l'Impost sobre Patrimoni de 2020 que, la setmana passada, publicà l'Agència Tributària. El primer any de la pandèmia de la covid-19, les Illes Balears esdevingueren més desiguals. Tampoc importa ser economista per adonar-se que l'escreix de la nostrada desigualtat social no té aturador en l'actual model de tot turisme in crescendo

Car he citat el gremi d'economistes, potser convindria recuperar la lectura d'aquell llibret de Florence Noiville intitulat "J'ai fait HEC et je m'en excuse" -traduït a Espanya amb el títol de "Soy economista y os pido disculpas"- que, publicat el 2009, va posar tanta llum a la foscor de les opinions hegemòniques dels economistes durant l'etapa més cruel de l'austericidi, i que, dit sia de passada, hauria de ser de lectura obligatòria a totes les Facultats d'economia

El fet és que l'Agència Tributària ens informà que a les Illes Balears en nombre total de declarants de patrimonis superiors a 700.000 € (una vegada descomptats fins a 300.000 € en concepte de primer habitatge) van ser 8.484 (el 53% homes i el 47% dones). També hi ha diferències de gènere pel que fa als nostrats superrics. Tanmateix, la dada més punyent és que aquest selecte grup de persones superriques, mentre la majoria social s'empobria, declararen un patrimoni mitjà de 3,9 milions d'euros. Un 22,1% més que el 2019!

Al llibre citat, Florence Noiville es pregunta: ¿En quina mesura hem contribuït nosaltres, les persones formades a HEC [École des Hautes Études Commerciales] París o similars, a crear aquesta màquina infernal que produeix, d'una banda, "ultrarics", i, per una altra, "treballadors pobres"? En aquests temps postpandèmics torna a ser una pregunta molt i molt escaient.