«Quina merda tot» com a resum d’aquesta temporada. Avui permeteu-me que comenci així, sense anestèsia ni fer voltes.
Fa uns dies que xerrava amb un bon amic i m’ha sorprès que em recordés que fa anys que remuc del contacte massiu amb la gent, una fricció que m’ha erosionat l’ànima. Vosaltres ja ho sabeu, són els cercles concèntrics d’en Nòlem. Una altra gent descobreix forats negres i cinturons de meteors, jo els solcs circulars, garangoles d’on, de vegades, no se’n pot sortir.
«Ja torna a xerrar des punyeteros cercles» deveu dir ara. Doncs no, no passeu pena. Ni d’això, ni del fet que sigui quin sigui el camí que agafi, sempre hi ha qualcú que es queixa del fet que faig volteres. Només de forma literal (ha!) perquè quan és per divagar, ja ens va bé fer una llista de sinònims d’un mateix concepte. Un enfilall de mots d’igual significat, repetint aquesta idea un cop i un altre. Es considera habilitat si ningú se n’adona d’aquest fet o si es fan servir paraules noves cada pic.
Tornant enrere, fent una cucavela mental, no sé per què he recordat un temps on la gent es va posar d’acord en dir que abans es vivia millor (una d’aquelles frases que sempre havia cregut buides de significat, per omplir silencis incòmodes. Pot ser, si me’n record, vos xerraré també d’això un altre dia). L’enyorança d’un temps pretèrit (i perdonau l’expressió gastada) és un concepte intrigant. Un de neoranci, com li diuen segons quins joves. «Abans es vivia millor» ens deien els i les velles, ara també els i les trentines, fins i tot quarantines. Record, deia, una vegada vaig contestar quelcom semblant a «ho enyores perquè no ho recordes bé, o no ho has viscut. La falta d’independència i drets…». No diríeu mai quina va ser la resposta: «No, no. Parl de fa cinc anys». Se’m va gelar la sang: Un lustre es considera una vida anterior. Un cop més, em trobava davant una situació coneguda per tothom. Per tothom llevat de jo. Veis com estic dins un cercle?
«No havies dit que volies ser com les protes de The Bold Type?» vos demanareu. Doncs sí. Teniu molt bona memòria, vos ho he de dir. Jo vos xerraria del que passa aquesta setmana, però no puc. Estic massa a prop i no hi ha reflexió, almanco encara. Per ara, prov d’estar present (que sol ser l’únic que s’ha de fer).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.