Aquest any tornava a començar amb terrabastall de camions amunt i avall per les pedreres (mal) dites d’Establiments. Segons la nota oficial només era per ‘fer net’. La Conselleria va donar el vist i plau de tan net com quedava, però...

A què li diuen ‘net’? Encara queden molts caramulls, i escampats, de tot. Descomptant els residus orgànics, tota la resta de materials imaginables encara es veu per allà.

A part hi ha el tema de la maquinària “de Mad Max” que ja vàrem suggerir si la podria aprofitar la regidora “de Crispació i Pegats Foradats” de Palma, per a fer un parc d’aventures ací, enlloc d’espanyar Bellver. Si hem d’estar altres 20 anys endoiant i no hi ha alternativa a què la maquinària es rovelli i caigui, ja ho havien d’haver desballestat tot amb la presumpta neteja (renou-de-pedreres).

Aquestes pedreres començaren pels anys 50, però sempre han estat il·legals. La campanya veïnal en contra fou de les primeres i més importants des de la transició fins que es varen tancar fa uns 15 anys, però... encara estam en dansa. Les pedreres tenen un problema irresoluble semblant a les centrals nuclears. En principi un cop acabada l’explotació s’haurien de restaurar, cosa que és del tot impossible, sobretot si s’ha destruït una muntanya. Aleshores parlaríem més pròpiament de reconversió en quelcom aprofitable, si pot esser per als sofrits veïnats, cosa que no és tant difícil, però les empreses dedicades a l’especulació, pilotades i, presumptament, corrupció, aquesta part els importa un rave i, en el millor dels casos, no deixa d’esser el cas de la guineu arreglant el galliner. Si n’hem vist algun resultat positiu ha estat de xiripa.

La resta és ben a la vista: el paisatge destruït, brutor, maquinària perillosa que acabarà caient i endoiar anys i més anys. Seria més lògic que aquestes empreses pagassin un impost, o tassa especial, com a reparació del que destrueixen (si qui contamina paga, qui destrueix també i amb més motiu). I si com veim aquestes empreses desapareixen abans de pagar el que deuen, caldria recaptar la previsió de destrucció a priori. Després ja veurem en què es pot reconvertir.

Ben curiosament, dels “bordillos d’en Rodríguez”, que també varen estar dipositats per allà, sí que han fet net. De la resta... una petita mostra.