cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
33°

La setmana que la monja l’encén

Aquesta setmana, dimecres 20, abans es deia que la monja l’encén i el frare l’apaga, això és, na Margalida, i el frare Bernat, del vint de juliol al vint d’agost. Dites populars que volien assenyalar els dies més calorosos de l’any, en aquell temps, ara ja no serveix. Perquè hem tingut una calorada el mes de juny, perquè la tindrem potser el setembre, l’octubre... en una paraula, perquè vivim el canvi climàtic que ens duu a l’emergència que ja hem denunciat fa temps.

El diccionari ens diu: ...

Estat d’emergència Situació social greument anòmala que requereix l’aplicació de mesures excepcionals per part dels poders públics.

I així és quan he esmentat l’emergència climàtica que vivim aquests dies. Veiem incendis arreu del Mediterrani, Sud de França, Andalusia, el Marroc, també a les voreres de l’Atlàntic, Portugal, part de Galícia... El moviment ecologista en general, les seves organitzacions no governamentals i els partits verds d’arreu d’Europa ho anàvem anunciant des de fa dècades. Ara ho vivim, molta gent ja n’ha pres consciència i fins i tot els mitjans de comunicació més «habituals», més »populars», ho reiteren en parlar de la realitat que viuen les persones que tenen el seu hàbitat a prop dels grans incendis, o veuen la sequera dels grans embassaments que fa anys eren ben plens i ara deixen sense aigua les grans ciutats.

Necessitem l’aplicació de mesures excepcionals... Haurem de fer restriccions a l’ús de l’aigua, ens anuncien. I així ho haurem de fer, conscients que és un bé escàs imprescindible per a la vida. També van anunciant restriccions en l’ús del gas natural, aquestes motivades per la bàrbara guerra a Ucraïna i les sancions al proveïdor rus.

No haurien d’explicar per què no hi ha més esforços en aconseguir la pau? No haurien d’explicar, els mandataris europeus, perquè no fan esforços en reforçar les Nacions Unides com a eina per aconseguir una taula per a la pau? Mentre els mitjans de comunicació ens mostren la destrucció, les morts, provocades per l’agressor. Perquè tant d’interès a reforçar l’OTAN i no l’ONU??

Restriccions a l’ús de l’aigua, del gas, del petroli, en els països del Nord, els rics. No es parla de la fam dels altres països, del Sud, que pateixen les restriccions a l’arribada del blat d’Ucraïna per alimentar les poblacions empobrides d’Àfrica.

Fins quan pot durar aquesta guerra? Permetran que arribi la tardor, l’hivern? Va començar el mes de febrer, amb fred en aquelles terres llunyanes... És possible que la pau no arribi abans de la tardor?

Nosaltres ho vivim des de la llunyania, enmig de polèmiques sobre la mala salut de la nostra democràcia, sobre les dificultats per aconseguir un diàleg fructífer que permeti prestigiar la cosa pública i posi fil a l’agulla per recuperar la confiança en aquelles persones que gestionen els doblers públics.

Coneixem fets insòlits, que segurament sabíem que podien existir però que no es feien públics amb tota la cruesa, com és l’elaboració de mentides, falses notícies, per enfonsar i desprestigiar els adversaris. Ho havíem vist a sèries dels EUA, ara aquí tenen noms i llinatges de policies, de periodistes de cadenes «amb prestigi» privades.

Ho vivim d’enfora però ens sentim ben properes a aquelles persones que pateixen tanta destrucció, tantes morts d’éssers estimats, sense cap raó, de manera injusta. Tenim dificultats serioses per entendre les raons de l’agressió i la seva continuïtat. Vivim les seves conseqüències, com el reforçament de la indústria armamentística i l’OTAN, els intents de retorn del món bipolar, amb Rússia i la Xina enfront dels EUA i la UE...

Ens rebel·lam, voldríem que fos un clam unànime de la població que plantés cara i digués Ja n’hi ha prou! Volem un món en pau! Basta de destrucció i de morts! He de reconèixer que hem de transmetre amb més força aquest anhel pacifista, d’esquerres, de persones honestes que volem la transformació d’aquest sistema bel·licista, depredador, inhumà, necessitem ser moltes més arreu del món, que puguem reclamar la fi d’aquesta guerra.

Però no només d’aquesta que veiem a Europa, també la que pateixen els palestins, els sahrauís, els pobles de Skri Lanka, de tants i tants llocs del món que volen viure en pau i dignitat.

Haurem de continuar en aquesta banda de la lluita d’idees per convèncer d’allò tan obvi que ja ningú ho diu: tota persona té dret a viure en pau, lliure, amb dignitat. És un dret recollit a la Declaració dels Drets Humans del segle passat, vigent avui en dia. No ho oblidem

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.