El passat dimarts, dia 21 de juny, a les 19 hores, tengué lloc la tertúlia-col·loqui Kinesdues dedicat a Antonia Pozzi (Milà, 1912-1938). L’acte, organitzat per la llibreria Lluna i Kinesdues, comptà amb la presència de Nora Albert, traductora al català del poemari Massa vida a la sang d’Antonia Pozzi. Nora Albert vengué expressament des d’Eivissa per acompanyar-nos en aquesta nova trobada. Com veis, tot un luxe literari. Per cert, després d’aquesta tertúlia hi haurà un descans fins al mes de setembre o octubre, moment en què retornaran les propostes poètiques.
Mai no estarem prou agraïts a les persones que ens permeten conèixer la literatura d’altres indrets i altres llengües per mitjà de la traducció. En paraules de la traductora d’aquest llibre, la cultura d’un país es pot mesurar segons la quantitat de traduccions d’altres llengües que posseeix.
El mes de juny tenguérem la sort de comptar amb la presència d’una magnífica traductora i poeta, Nora Albert (Helena Alvarado), Catedràtica de Llengua i Literatura catalanes, que ha treballat a l’Institut Verdaguer de Barcelona i a Eivissa a la Universitat de les Illes Balears. Ha publicat llibres de poesia i ha guanyat diversos premis literaris, a més de nombrosos estudis, entre els quals cal destacar el dedicat a Víctor Català.
Nora Albert ens ha donat a conèixer la gran Alda Merini, Maria Grazia Calandrone, Antonella Anedda i Antonia Pozzi, la poeta que protagonitzà la tertúlia d’aquest mes de juny.
Per aquesta feina de traducció i divulgació poètica Nora Albert ha rebut dos premis, el Cavall Verd i el Premi Jordi Domènech.
Antonia Pozzi va néixer a la primeria del segle passat i morí voluntàriament als 26 anys. Com ens indica el pròleg, el 2 de desembre de 1938, abandonà a mig dematí l’escola i s’adreçà a l’abadia Chiaravalle i allà «s’estira a la gespa, pren una gran dosi de barbitúrics i espera la darrera llum. La troben unes hores més tard però mor l’endemà...» Més enllà del seu drama personal, amb els seus alts i baixos psicològics, és una poeta d’una extrema sensibilitat, d’un rigor i una puresa estilística encomiables:
I tu, estrella aguda nocturna
resplendeix encara
si pel solc dels camins
crida l’ànima trista dels cans.
Brollaran turons d’herba fina
per cobrir-te:
però en la meva conquerida foscor
brillaràs, foc blanc,
parlant als vius de la meva mort.
21-22 de juny de 1937
Cal contextualitzar aquesta dona en un moment històric complicat, primeries del segle XX, o sigui, inicis del feixisme, filla d’una família acomodada, la qual cosa li va permetre una educació acuradíssima amb un pare molt autoritari que li va frustrar la relació sentimental amb el seu professor.
Dona avançada per a la seva època, conduïa un cotxe, feia escalada, era una experta fotògrafa, etc., però la seva extrema sensibilitat la feia sofrir en excés.
A l’antologia estructurada per la traductora, veim reflectits diversos temes que ocupaven Pozzi, principalment la natura. També l’Eros i el Tànatos, la situació social de l’època, la sororitat i l’amistat.
Per poder copsar millor l’essència de l’autora, Nora ha guarnit el llibre amb fotos de Pozzi i ha cercat fragments de diversos autors i autores sobre el tema de la imatge. Una obra completa i una poesia elegant i profunda que ens fa topar amb situacions reals i emocions que tothom, en qualque moment de la nostra vida, ha sentit.
Referència: Massa vida a la sang d’Antonia Pozzi. Traducció de Nora Albert (Edició bilingüe). Edicions Aïllades, 2021
