cielo claro
  • Màx: 28°
  • Mín: 22°
25°

Fuster, avui

El passat dia 21 de juny vaig tenir ocasió de participar en un acte de commemoració de la figura de Joan Fuster, el millor assagista de la literatura catalana del segle XX, a la Biblioteca de Can Ventosa. Va ser un acte senzill, en què comentàrem una vintena d'aforismes del savi de Sueca. Al bell principi, vaig tenir ocasió d'explicar, a grans trets, l'impacte que Fuster va tenir a la vida política, social, intel·lectual de la nostra part del món durant la segona meitat del segle XX. Certament, sense Fuster ni tan sols s'hauria posat sobre la taula, a cap tipus de cenacle, la possibilitat d'una federació de tres regions de l'antiga corona d'Aragó: Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. Però la realitat és que s'hi va posar d'una manera tan i tan manifesta que fins i tot la Constitució espanyola va haver de prohibir la federació de comunitats autònomes. O siga que les idees de Joan Fuster varen ser a primera línia en el diàleg intranacional (als nostres països) i extranacional (a nivell d'estat, entre aquells que volien impedir-ne la federació). Hauria estat possible, això, sense l'impacte de la figura del pensador de Sueca? Sense Fuster, hauria set necessari, aquell article a la Constitució del 78?

Algú ha definit Fuster com un excèptic en país d'entusiastes (o quelcom de semblant). Joan Fuster va realitzar moltes propostes afirmatives, en positiu, però el seu mètode es basava sempre en una visió excèptica del món. Es tractava de posar-ho tot en qüestió: les idees pròpies i les idees dels altres. No sempre amb la intenció d'haver d'arribar, necessàriament, a algun tipus de conclusió. A Fuster li agradava molt parlar, parlar interminablement, en tertúlies llarguíssimes, i discutir francament, obertament, sense partit pres, i sense necessitat d'haver d'extraure cap tipus de veritat en relació a allò que s'estigués posant en qüestió. Que podia ser qualsevol cosa, dins el mon i la bolla, que diria aquell.

Trenta anys després de la seua mort, crec que se'ns fa enorme el buit que va deixar, en una etapa especialment complexa com la que estam vivint. No sabem què hauria dit, avui, Joan Fuster. Podem fer càbales sobre l'assumpte a partir d'allò que va deixar dit, d'allò que va publicar, d'allò que li hem conegut. Però no sabem com hauria evolucionat. I seria de gran utilitat, sobretot per intentar fer llums sobre alguns aspectes que avui estan profundament amarats de foscor.

Com ho podem fer, per exemple, per avançar cap a la construcció política d'un espai que, diguem-li Països Catalans, diguem-li (com l'amic Miquel Àngel Pradilla) Catalanofonia, diguem-li (com en Vicent Boira) Arc Mediterrani, engloba Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears? És evident que formam un espai ben marcat i ben clarament diferenciat de la resta. Ho apuntava, des de la perspectiva d'eminent geògraf i mestre de geògrafs el professor Joan Vilà-Valentí. La geografia, des del seu punt de vista, determinava clarament la nació. Ho apuntava Joan Fuster. Ho pot apuntar qualsevol que s'aturi a analitzar les relacions existents entre els nostres territoris, que vol dir, bàsicament, entre la gent que els habita. Però aquestes interrelacions no s'estan traduint en una unitat política. En part, perquè l'Estat (espanyol) té mecanismes per aturar-ho indefinidament. I en part també, i això ho hem de reconèixer, per incapacitat pròpia nostra. Perquè si nosaltres fóssim plenament capaços l'Estat no podria fer res per impedir-ho.

L'Espanya radial i centralista només té dos contrapesos: el del Mediterrani i el de l'Atlàntic. Racionalment, ens diuen des de la Unió Europea, hi hauria d'haver un tren de gran velocitat que unís des de devers Múrcia fins a la frontera amb França, per enllaçar amb Europa directament. La connexió ferroviària mediterrània seria la metàfora perfecta del país en construcció que hi tenim fa més d'un segle. Per això, contra tota racionalitat econòmica, des dels diferents governs espanyols s'està intentant impedir que es construeixi.

A l'altra riba, hi ha un projecte similar: unir en tren de gran velocitat Faro (sud de Portugal) amb Vigo (sud de Galícia). Unir el País Valencià amb Catalunya té quelcom de semblant a unir Portugal amb Galícia. Crec que Fuster ho hauria vist clar. Al cap i a la fi, continuam amb la tasca d'intentar unir allò que el separatisme espanyol vol impedir, de totes totes, que s'uneixi.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.