Ens coneixem de fa molts anys, na Bel i jo, hem treballat juntes com a docents a l’Institut Berenguer d’Anoia d’Inca, ja fa molts anys... Després més endavant tornàrem a fer feina conjuntament amb altres feministes, quan l’Institut Balear de la Dona, que jo dirigia, va muntar amb elles l’exposició: 'Dones Reconstruïm la història. Les Illes 1880-1936'. Una exposició que va recórrer les quatre illes, l’any 2010.
No us reproduiré el currículum de na Bel, el podeu trobar a la Viquipèdia, hi ha una relació extensa de les obres publicades. Sempre en l’especialitat de feminisme, caciquisme, nacionalisme a les Illes.
Gràcies a l’extensa recerca que ha fet ens ha donat a conèixer moltes dones, oblidades per la història oficial, aquella que es recull als llibres de text, la història que es transmet als alumnes de les universitats.
Ara acaba de publicar un nou recull: 'Les dones en l’esdevenir de la història de les Illes Balears (1600-1936)', Editorial Lleonard Muntaner 2022. Una recerca més àmplia, des del segle disset fins a l’any de la Segona República. Hi trobam algunes que ja coneixíem per les investigacions anteriors, com na Caterina Tarongí, cremada per la Inquisició per ser jueva o na Caterina Homar administradora dels béns de l’Arxiduc, o na Pilar Montaner, pintora.
A la vegada ens informa de dones desconegudes, com na Maria Josep Mut Palma,1864-1947, pionera en la coeducació i el laïcisme, que com tantes altres la Guerra civil frustrà. Però n’hi ha moltes més, no només mestres, també escriptores, polítiques, feministes... En una paraula un recull que ens dóna a conèixer la tasca de moltes dones de les nostres Illes, silenciades, oblidades. Com va dir recentment na Bel a un diari, el treball és obert. Això és, encara hi ha molt a esbrinar, a descobrir.
Na Bel Peñarrubia és un bon exemple de les dones que no ens conformem en el paper que ens ha donat la societat patriarcal. Una valenta dona historiadora, investigadora, que obre el camí de la recuperació de la història de la meitat de la població, una història imprescindible per a les noves generacions que han de conèixer les nostres avantpassades en la lluita feminista. Esperem que l’exemple de na Bel tingui continuïtat en moltes joves historiadores.
