No pot ser, no pot ser. Això no és canvi climàtic. Fa anys que ja va fer el mateix. L’any tal i l’any qual ja va fer aquesta calor. Idò a aguantar-la. No serem més dèbils que els que vivien en aquell temps. Quin temps? Que t’ho has cregut? Era una broma. Que te penses que tots pensen com en Rajoy? No tots tenim un cosí capacitat per afirmar que aquest temps és ben normal. Idò jo ahir encara vaig comprar un ventilador. I tota la nit dorm amb ventilador. Si ens constipam no serà covid, serà ventilador. Un colom ha vengut al balcó de casa. Sap que aquí trobarà menjar. Cada setmana hi ha pa bimbo per als coloms. Mengen i mengen. I són molt mals d’assaciar. Si alguna gavina se n’adona li pren el pa ben aviat. Els coloms esmiquen el pa per poder menjar-se’l. Les gavines no, se l’empassen sencer. Sembla que ni les gavines ni els coloms no se n’adonen del canvi climàtic. Són com el cosí d’en Rajoy… o del mateix Rajoy. Na Cuca diu que na Prohens és una bona pepera. Que pot comandar aquí i a qualsevol part. Avui és mal de fer comandar a ca seva. Tradicionalment aquí no ens han deixat comandar mai. Es comanda a la terra dels cacics. A la terra, si et deixen… comandaràs. Si un bon esportista és d’aquí i és bo, el fan d’allà. Si vols cobrar bé, allà trobaràs cacics que et pagaran bé, perquè abans t’hauran tret els doblers de per totes bandes. Allà se les saben totes. Aquí dormim a la palla. Quan era petit només es dormia a la palla, si l’endemà havies de començar la jornada prest a algun lloc llunyà i on hi hagués alguna barraca. Els creuers ja són aquí. El personal d’aquí el volen per fer-los nets, per netejar-los. N’hi ha amb una vintena de pisos. Són hotels ambulants… i navegants. Si circulau per llocs amb velocitat limitada, anau alerta, posen multes. Els radars són molt sensibles, no et permeten marges a les velocitats marcades. Ens volen baldar per totes bandes.

La Diputació de Lleida ha eliminat el requisit de saber català a la convocatòria de la plaça de tresorer provincial, segons informa 'El Segre'. Als candidats només se'ls demanarà que siguin funcionaris de l'administració local, amb habilitació d'àmbit estatal amb intervenció de tresoreria. Des de la Diputació, s'ha justificat aquesta decisió en una suposada recerca de l'eficàcia tècnica per sobre de la competència amb el català, i també perquè creuen que d'aquesta manera atrauran més candidats i evitaran més baixes entre els funcionaris municipals de les comarques de Lleida. El pensament de la dreta està totalment en vigor. Aquesta convocatòria és contrària al decret 14/1994 de la Generalitat de Catalunya que estipula l'obligatorietat d'acreditar un nivell de suficiència en català per accedir a una plaça de funcionari amb habilitació estatal. Quan els convé es passen les lleis pel forro. Del català se’n foten o ens en fotem tots i totes.

A Mallorca o a les Illes Balears no passa dia que no sorgeixi alguna problemàtica per haver parlat en la llengua d’aquí, en la llengua catalana. Això vol dir que o bé només un % reduidíssim es manté parlant la seva llengua, o bé que hi ha tan pocs parlants de català, que la gent no està acostumada a sentir la llengua. El que és segur és que estan més disposats els no catalanoparlants a no voler sentir la llengua catalana, que els catalanoparlants a usar-la. I així ens va. Si d’aquesta manera, la llengua arribàs a desaparèixer per actuar de la manera que ho feim, seria una gran lliçó per a la sociolingüística per ensenyar a altres indrets com no s’havien de portar si tenien la llengua pròpia dependent i en inferioritat davant una llengua dominant i anorreadora. Una de les darreres denúncies tracta sobre el fet ocorregut a un restaurant, al Rancho Picadero, on una persona ha explicat que li varen dir que no li podien agafar la reserva si no els deia el número de telèfon en castellà perquè no l’entenien. És un restaurant on pretenen servir menjar típic mallorquí, però no volen servir en mallorquí. Aquesta clienta com que era plurilingüe ha fet la reserva en anglès i sí que l’han volguda entendre. Aquesta persona ha confessat que va tenir ganes d’enviar-los a pastar fang, però va fer la prova de fer la comanda en anglès i va resultar. De totes maneres es va proposar denunciar-los, cosa que ha fet públicament i animant perquè la gent no calli quan rep aquesta casta d’atacs.

El col·lapse de l’AP-7 es podria convertir en un dels grans problemes de l’estiu. Ja era una carretera clarament insuficient abans, per la inexistència del corredor mediterrani. Però ara, després de la desaparició dels peatges, el drama derivat de la manca d’inversions de l’estat en infraestructures tan necessària als Països Catalans es mostra en tota la grandesa.

Especialment a les tres grans àrees metropolitanes. L’entrada a València és un coll d’ampolla permanent. Els accessos de les eixides de Barcelona o la mobilitat en àrees com el Vallès, igualment. I el caos a la conurbació d’Alacant-Elx ja no es pot dissimular. Per una altra banda, però clarament connectat amb això, la gestió desastrosa, insultant, dels trens de rodalia de RENFE –que ha motivat manifestacions i protestes tant a València com a Barcelona– ha originat un conflicte de tal dimensió que amenaça gairebé de col·lapsar el país.

En vista d’això, és evident que calen solucions. S’ha de reconduir el caos amb pegats i improvisacions: carrils addicionals, mesures per a reduir l’impacte dels camions i totes aquestes coses de què parla quasi cada dia el govern de Catalunya. Però al mateix temps, és necessari fer una política d’altura. I això vol dir parlar clar i posar les coses en context. AP-7? Mirau, d’això precisament tracta la independència. De solucionar el problema del trànsit per aquesta via.

Perquè aquest conflicte no és natural i només s’explica com a resultat de decisions polítiques gravíssimes que durant dècades i més dècades han adoptat els governs espanyols –del PSOE o del PP, que en això, com en tantes altres coses, tant se val. Decisions que són conscients i sorgides d’un projecte nacionalista espanyol que consisteix a convertir Madrid en el tot i impedir especialment qualsevol contacte i relació entre el País Valencià i Catalunya. De qualsevol manera, el que es vol impedir és el desenvolupament dels Països Catalans. Se’ls vol destruir.