nubes dispersas
  • Màx: 18.3°
  • Mín: 13.93°
18°

Per què l'esquerra perdrà les eleccions

Diumenge al diari La Vanguardia venia una entrevista interessant a un socialista i professor universitari de Sevilla que deia una cosa que crec que té molta més profunditat del que pot semblar a primera vista. El que deia és que el PSOE ha perdut el camp “a base de atacar las cosas con las que conecta, como la caza o los toros”. És a dir, que gran part de la força del socialisme andalús desapareix perquè els seus missatges i el seu relat estan a les antípodes del sentiment de molt dels seus electors tradicionals, la percepció del socialisme xoca amb el marc mental d’aquests ciutadans que consideren que els progressistes van contra la seva manera de viure exemplificada en alguns símbols que alguns poden banalitzar com a folklòrics però que tenen més rellevància i que pot resultar letal menystenir.

Queden pocs dies per conèixer el resultat de les eleccions a Andalusia però tot apunta que el partit socialista perdrà clarament l’hegemonia política. No serà la llista més votada i el seu pes quedarà en entredit. Ja fa estona que en el vot urbà andalús aquesta hegemonia havia desaparegut, però ara sembla que també es traslladaria al vot del camp en paraules de l’entrevista comentada. Un vot, aquest darrer, que normalment és més estable, manco volàtil i més aferrat a uns valors més tradicionals. Per això els partits de la moda (Podemos, C’s) que hem vist pujar i baixar ràpidament varen triomfar molt més a les ciutats que als pobles. Si a això li afegim el greu problema d’unes classes populars que ja no se senten representades per unes esquerres percebudes com a eines del sistema que no dona resposta a les seves reivindicacions i problemàtiques, aleshores, és bo d’entendre que el panorama de l’esquerra és ben complex.

Ningú pot negar que les societats evolucionen i que no ser permeable al canvi també pot dur al fracàs als partits. És evident que es tracta de trobar el punt d’equilibri entre incorporar les noves sensibilitats socials i mantenir la connexió amb l’esperit profund del poble. I aquesta ambivalència és una de les claus de l’èxit del socialisme andalús durant molts d’anys quan hi havia la capacitat de combinar-les en la dosi justa i adequada. Capacitat que sembla que ara s’ha perdut, com a mínim, si no totalment, si de manera significativa.

Molt sovint quan es coneixen uns determinats resultats electorals es fa la pregunta si es poden traslladar a altres llocs, si les tendències són exportables a altres geografies, si són extrapolables. No entraré amb això perquè és un si però no. El que m’interessa aquí és si també a les Balears s’està donant aquesta desconnexió. Som de l’opinió que en gran mesura la resposta és afirmativa. A l’esquerra balear li pot sembla que existeixen raons de pes, com les ambientals, per tancar xiringuitos i aparcaments i dificultar anar a fer un dia de platja o fer un capfico. Ara no vull entrar en la discussió de fons, el que vull és argumentar que aquestes mesures en gran part són percebudes com un atac a una manera de viure i el fet que aquesta sensació es vagi estenent suposa un míssil a la línia de flotació de les expectatives electorals de l’esquerra. Quan l’esquerra genera la percepció que li vol dir a tothom com ha de viure i que es vol carregar i prohibir costums molt sentits, està caminant, inexorablement, cap a la seva derrota.

Josep Melià Ques
Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Siurell xalest, fa dervers d'un any
En resposta a "mallorquí": la seva falta d'arguments explica perfectament l'absència de rèplica. Salutacions.
Valoració:1menosmas
Per mallorquí, fa dervers d'un any
No se esfuerce, sr. Melià. No lo entenderán nunca.

Son pura ideología, mantras y consignas, como nos demuestra el tal Siurell..
Valoració:-2menosmas
Per Siurell xalest, fa dervers d'un any
Una de les moltes diferències que hi ha entre la dreta liberalconservadora i l'esquerra progressista és que, mentre la primera sempre té por als avanços socials perquè pensa que són "com un atac a una manera de viure" i, per tant, "un míssil a la línia de flotació de les [seves] expectatives electorals", la segona creu que són indispensables per progressar en el civisme i els valors democràtics i s'arrisca per aconseguir-los. I algú tan il·lustrat com l'autor de l'article segur que ho sap perfectament. O hauria de saber-ho.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente