algo de nubes
  • Màx: 31°
  • Mín: 24°
26°

Cançons per al Sàhara Occidental

“Singing through the wall, songs for Western Sahara” -que traduït al català ve a ser “Cantant a través del mur, cançons per al Sàhara Occidental”- és el títol de dues caixes de CDs editats per l’associació Club 44. Val a dir que el mur a què fa referència el títol d'aquesta formidable col·lecció de cançons -conegut com a Mur de la vergonya-, és la zona militar amb búnquers, tanques, i camps de mines, formada per un conjunt de vuit murs de seguretat d'una longitud superior als 2.720 km construïts pel Marroc que divideix territori del Sàhara Occident, poble i famílies sahrauís.

Tant en el volum I (2 CDs) com en el volum II (3 CDs) hi participen el que podem dir, sense por a equivocar-nos, els millors artistes actuals del gènere musical conegut com a “música americana” (un poc de folk, rock, country, blues, bluegrass, rhythm and blues, country alternatiu, rockabilly, ...).

Juan Soroeta, un dels fundadors de Club 44, explicava al programa de ràdio que l’Associació d'Amics Del Poble Saharaui de les Illes Balears fa a Ona Mediterrània, “Veu Sahrauí”, que la idea de posar en marxa el Club 44 va sorgir bevent unes cerveses–que és quan es prenen les bones decisions!- al Altxerri Jazz Bar, el local de concerts amb més solera de Donosti. Des de llavors, i ja fa uns quants anys, organitzen un concert mensual. Soroeta, que és professor de dret internacional públic de la Universitat del País Basc, expert en el conflicte del Sàhara Occidental, i activista de la causa sahrauí, es va adonar que molts dels músics que participaven no sabien massa cosa de la situació d’injustícia en que fa gairebé mig segle viu el poble sahrauí. D’aquí, segons ens explicà a “Veu Sahrauí”, va sorgir la idea de gravar “Singing through the wall, songs for Western Sahara”. Els músics aporten solidàriament una cançó, l’associació Club 44 edita les caixes dels CDs que incorporen un molt bon material informatiu que permet als artistes conèixer el conflicte de descolonització inconclusa de l’última colònia d’Àfrica, i es fa difusió de la justa causa sahrauí. És un de tants exemples de la capacitat creativa del moviment solidari amb el Poble Sahrauí.

He volgut explicar aquesta història perquè, a més dels trets prolongats (guerra invisibilitzada; brutal conculcació dels drets humans als territoris ocupats pel Marroc; duríssima vida als campaments de persones refugiades que són, no s’oblidi, els més antics del món; diàspora; espoli de recursos naturals, malgrat les sentències del Tribunal de Justícia de la UE; incompliment, dia si i dia també, de la legalitat internacional; empresonaments i tortures a les presons marroquines d’activistes sahrauís; fastigosa inactivitat de l'ONU, ...), des de fa alguns mesos sembla que tot sobre el Sàhara Occidental gira entorn a la nova traïció de Pedro Sánchez i a la posició d’Algèria que, com és sabut, ha congelat les operacions comercials amb Espanya després del trencament del tractat d'amistat entre tots dos estats.

Ara bé, la pregunta que em faig és la següent: Què hi ha de nou en la posició del president del Gobierno de España? Veritablement no hi ha res de res. La genuflexió davant el Marroc de política espanyola ha sigut, per acció o omissió, una constant. El crit de “Marroc culpable, Espanya responsable” no ha sigut mai debades. Què hi ha de nou en la posició d’Algèria? Ben poca cosa! El recolzament algerià a la lluita per l’autodeterminació i independència del Sàhara Occidental és una qüestió d’estat!

L’ensenyament de “Singing through the wall, songs for Western Sahara” és que, al marge de la maleïda geopolítica que no entén de Drets Humans, i de la politiqueria dels sense principis, hi ha una persistent intergeneracional voluntat d’autodeterminació del Poble Sahrauí, i un robust i tossut moviment internacional de solidaritat amb la causa sahrauí. Una combinació invencible que, mentrestant vencem, amb Pau Alabajos, cantam: “Almenys vivim amb la consciència tranquil·la, / Perquè hem fet tot el possible per tal de canviar el món. / D'acord, nosaltres som els il·lusos / Guardians de causes perdudes, / Inconformistes tossuts. / Però hem dit prou, ja no volem refugiar-nos / Darrere de les paraules, ara passem a l'acció".

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.