Fan oi! Les intervencions de molts polítics i comentaristes… aquí i allà fan vomitera! I cap d’ells no és capaç de defensar-se contra els altres sense parlar dels catalans, és a dir, sense parlar de noltros. Els governants que ho fan malament és perquè pacten amb els independentistes (els esmicoladors d’Espanya) o amb els terroristes (aquells que són de partits radicals a Euskadi). Pactar decrets i proposicions amb aquests… converteix amb terroristes o separatistes els governants pactants… i això ho fan creure a la població, la qual es regira i té por que els terroristes els matin o que els independentistes se’n vagin. I tant els terroristes com els independentistes només són bons si viuen sotmesos i agenollats… proporcionant plata als menesterosos,,, que són molts. Ens volen esprémer… fins que ens quedi una gota de suc. Ens volen espoliar, ens volen destruir i ens volen exterminar. Ens volen dissimulats dins les seves masses de gent espanyola. Quan nedem en aigües espanyoles com si fóssim submarins castellans i que ja no sapiguem res dels nostres orígens catalans, quan ja haguem oblidat la nostra història i haguem perdut la nostra identitat… en aquest moment, Espanya ens acollirà en el seu si, però retuts i venuts incondicionalment. Qui s’hi apunta?

Ja no sabem de qui ens podem fiar. No sabem quins són els que han perdut la xaveta. ERC, el PSC, Junts i els de Podemos diuen que han arribat a un acord per salvar la immersió lingüística i esquivar la sentència del 25% de castellà. És un acord que realment no diu res seriós, perquè permet a dos d’ells dir que han eludit la sentència del 25%, un altre diu que s’ha complert la sentència i s’ha salvat el castellà i el darrer no diu res que sigui comprensible.

És un mal acord, perquè se carrega el marc legal que permetia l’ensenyament en català i després de més d’un segle de consens deixa de considerar el catalá com a única llengua del país. Diuen que és un acord consensuat quan s’hi oposen USTEC, la Plataforma Pública i en Català, el Sindicat d’Estudiants dels PPCC, la COS, La CGT, la Plataforma per la Llengua, la CUP…, en voleu més?

No se salva cap polític, ni tan sols els que pertanyen als partits que es diuen independentistes. Tot queda en una total protecció dels seus càrrecs per evitar possibles inhabilitacions. Intenten fugir de la repressió i volen fer creure als seus votants desorientats que la realitat és la que ells pinten i no la que realment és.

Un país que ens va servir de model a final del segle XX i que encara ho hauria de ser, és el Quebec, dins el Canadà. El Quebec ha defensat el francès dins un estat on s’imposava l’anglès. Amb una gran diferència amb nosaltres, i és que el francès té un estat darrere i nosaltres no el tenim, ni volen que el tenguem. Crec que els models d’immersió lingüística i d’ensenyament en català prenien com a model els del Quebec, que avui encara ens dóna grans lliçons per saber què s’ha de fer per normalitzar la llengua del país. Els que neguen que la llengua catalana sigui la llengua de Catalunya són uns perfectes ignorants que no mereixen cap tipus d’elecció com a càrrecs polítics… només serà possible a Espanya on s’admeten polítics amb ignoràcia supina.

Doncs avui, en ple segle XXI, la seva Assemblea Nacional, amb 78 vots a favor i 29 en contra, ha aprovat la denominada llei 96, que fixa que els migrants i refugiats que arribin al país només podran rebre els serveis utilitzant l’anglès durant els sis primers mesos. Un cop passat aquest temps d’adaptació, s’hauran de comunicar amb l’administració del Quebec exclusivament en francès… o s’exposaran a perdre serveis públics. Davant un augment imparable de l’anglès, com passa aquí amb el castellà, s’ha aprovat aquesta llei en defensa del francès, la llengua del país, com aquí ho és el català. Les empreses de més de 25 empleats hauran de domostrar que la llengua habitual al lloc de treball és el francès. Fins ara només hi estaven obligades les empreses de més de 50 empleats. També es decreta l’ús generalitzat d’aquest idioma en els sectors regulats a escala federal, com és el cas dels bancs o telecomunicacions.

La llei també fixa que el sector públic haurà d’utilitzar el francès per assegurar-ne la implantació al Quebec i protegir-lo. Només hi ha una excepció a aquest ús generalitzat i és en la Sanitat. La norma fixa que es podrà usar una llengua diferent del francès "quan la salut, la seguretat pública o els principis naturals de justícia ho requereixin". És una previsió per si una persona angloparlant acudeix a un servei sanitari, per tal que també se l'atengui. Pel que fa al poder judicial, no es podrà exigir a un futur jutge del Quebec que domini una llengua que no sigui el francès, “llevat que el ministre de Justícia i el ministre de la Llengua francesa considerin que aquest coneixement és necessari”. És a dir, els jutges de la província hauran de saber francès, i d'ordinari no serà necessari que parlin anglès.

La nova llei ha estat aprovada amb el suport dels partits Avenir Québec (al govern) i Québec Solidaire, i ha tingut l'oposició de l'independentista Partit Quebequès, que l'ha considerat insuficient. El Partit Liberal del Quebec també hi ha votat en contra, però perquè considera que dona massa obligacions per al francès en detriment de l'anglès.