Sabíeu que allò que li deim a Ciutat berenar, aquí es diu fer es cafè; i berenar, es berena ensaïmada, sobrassada, mel i vi. A Catalunya (no sé si per tot) només li duen berenar al de s’horabaixa o capvespre, la bereneta a Menorca. Al de després del desdejuni, li diuen esmorzar, que sona (perquè ve d’allà) com almorzar en español, que vol dir dinar. Jo sent dinar i pens en dinner, sopar en anglès (encara que més que sopar, és un berenar fort), que no s’ha de confondre amb diner (una casta de cafeteria) ni amb supper, un sopar lleuger o de gala.

Si anam un poc més enfora, no m’estranya que dugui una bona moixa mental, perquè se m’acaramullen les paraules al cap: Contaminació (l’ambient) només s’assembla a pol·lució (embrutar-se físicament o moralment) encara que paradoxalment, per contaminació, han acabat sent sinònimes. O com el cas d’ordi (cebada) i civada (avena) que, per coses de la vida, jo confonc amb sègol (i sa fornera de sa plaça aquella d’allà baix amb segó. El sègol, no la civada).

He arribat a deixar d’anar-hi a comprar perquè sigui el que sigui que li deman, em dóna el que ella troba.

—No és un poc groc per ser de sègol aquest pa?

—A veces salen así.

—Sembla de blat dindi.

—Sí. De eso es.

O aquell cop que li vaig demanar una panada de xítxeros i una de carn amb xítxeros. Quan les va agafar d’allà mateix li vaig demanar si eren iguals. I em va respondre:

—Bueno, da lo mismo ¿no? La de chícharos lleva sobrassada.

Serà que ens estam acostumant a no haver de prendre decisions? Les aplicacions ja ho fan per nosaltres:

—T’he demanat rock industrial dels noranta i m’estàs posant Camilo Sesto i Pitbull.

—Dóna igual, aquests són número u a les llistes destinades al teu gènere i franja d’edat.

Dons pel meu gènere i franja d’edat hauria de dur calçons de comando (o de pana) i jugar a l’escambrí (o bescambrilla segons lo DCVB).

Sabeu per què punyetes fan les butxaques dels calçons de dona més petites? No sabia que ho eren fins a haver-me de comprar uns d’home.

Aman Nòlem (ell/això)