cielo claro
  • Màx: 21.7°
  • Mín: 13.08°
21°

Una impressionant vida de pel·lícula

Va ser treballador infantil. Es va afiliar a la Societat de Cambrers L'Aliança, adherida a la UGT. Més tard participà en la constitució del Sindicat de la Indústria Hostalera, Restaurants, Cafès i Annexos que s'integrà a la CNT. Va ser un anarcosindicalista de cap a peus. Va exercir de pistoler.

Exiliat a França, va participar en els plans per executar el Borbó, Alfons XIII. Va estar involucrat en un complot per matar Mussolini. Amic de Francesc Macià, qui li va proposar en diverses ocasions que fos el seu ministre de la Guerra.

El dia de l'assassinat del Noi del Sucre era tan aprop del lloc dels fets que en va sentir els trets assassins. Va ser company d'escamot de Buenaventura Durruti. Va rebre diverses ferides de bala fent 'gimnàstica revolucionaria'. Va ser apallissat i torturat per la policia espanyola en vàries ocasions.

Va participar en la formació del grup d'acció 'Los Solidarios', que va atemptar contra el cardenal Juan Soldevila y Romero a Saragossa i contra el secretari general dels Sindicats Lliures Joan Laguía Lliteras a Manresa el 1923. El 1924 fou detingut a Manresa i empresonat a Burgos i el 1926 a Pamplona. Va ordenar al director de la presó que el posàs en llibertat en proclamar-se la Segona República Espanyola i tornà a Barcelona.

Va ser el creador de la bandera roja i negra de la CNT, que s'exhibí per primer pic el primer de maig de 1931.

Va ser secretari de la FAI. El 1932 participà en la revolta de l'Alt Llobregat i tornà a ser empresonat. Impulsà la formació del Comitè Nacional Revolucionari i dirigí la insurrecció de gener de 1933, que el portà de nou a la presó.

El 1936, va preveure que hi hauria un aixecament militar i, per això, va negociar amb el president Companys per aconseguir armes per als sindicalistes.

Va ser un dels principals estrategs de la victòria assolida a Barcelona, del 18 al 20 de juliol del 1936, pels treballadors armats contra l'exèrcit franquista a Barcelona.

El juliol de 1936 impulsà la formació del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya i organitzà la columna 'los Aguiluchos' que marxà al front d'Aragó.

Com a representant de la CNT-FAI va ser ministre de Justícia en el govern de Francisco Largo Caballero (4 de novembre 1936 – 19 de maig 1937).

Inicià l'organització de les 'Escoles Populars de Guerra' i posà en funcionament uns camps de treball per als detinguts polítics.

Exiliat l'any 1939, s'instal·là a Suècia, Veneçuela i Mèxic, país on va morir.

Joan Garcia i Oliver (Reus, Baix Camp, 20 de gener del 1902 — Guadalajara, Mèxic, 13 de juliol del 1980).

Va escriure un llibre amb les seves memòries, 'El eco de los pasos' i ara se n'ha publicat una versió abreujada i contextualitzada titulada 'Nosaltres, els sense nom'.

Llegiu-los.

Llegiu en Joan Garcia Oliver. Apassionant. Vibrant. Emocionant.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.