Com responem a aquesta pregunta? Hi ha motius per a l’optimisme? La veritat és que no ho sé, sempre podem respondre amb allò de segons com es miri...
Si parlem de la salut, el bé més preuat després de dos anys de pandèmia i restriccions podem respondre que sí. Dimarts vint d’abril podrem entrar a llocs tancats sense màscara, excepte hospitals i transport públic. Hi haurà gent que ho celebrarà, altres continuaran amb ella per allò de prevenir més que curar. És bo però que a les escoles, als instituts, es tornin a veure les cares, dels amics i amigues, dels mestres, del professorat.
Si parlem de la pau al món, no, no podem ser optimistes, més de cinquanta dies de guerra a Ucraïna, morts, desolació, destrucció... Crèiem que ja podríem celebrar la pau, que les converses serien fructíferes. Pecàvem d’optimistes... Com tampoc hi ha pau al Iemen, tan oblidat, tan agredit pels súper rics amics dels borbons, l’Aràbia Saudita. Ni podem parlar de pau, en la setmana després de Pasqua aquí a prop, a Palestina, amb morts a Jerusalem, tant jueus com palestins. No me’n vaig més enfora, sabeu que hi ha molts conflictes armats al món, i altres que han acabat «oficialment» com l’Afganistan però continuen amb agressions constants cap a les dones, cap a les nines i adolescents.
Si parlem de l’economia, potser uns diran que sí, ja tornem a tenir els carrers plens de turistes, a Mallorca, a les altres illes, també a Barcelona, a Astúries, a Sevilla, a... Arreu de l’Estat espanyol, que a la setmana de vacances de Pasqua ha reviscolat la seva economia de serveis.
Contents grans empresaris i petits i mitjans... No tant els treballadors i treballadores que veuen augmentada la seva jornada de feina, les seves hores extres. Sobretot aquí, a les nostres illes, que viuen la contradicció de retornar a la «normalitat» mentre els preus de l’habitatge han pujat de manera escandalosa cosa que evita el trasllat de persones de la península a fer la temporada. Les centrals sindicals han denunciat els pisos-potera, això és, pisos on han de descansar els treballadors i treballadores compartint espais comuns, tenint un mínim d’intimitat als dormitoris. Recordeu els inicis del turisme, els llunyans anys seixanta del segle passat? Els hotelers feien que els seus treballadors dormissin als soterranis dels hotels, on hi havia les calderes, en unes condicions inhòspites, per dir-ho suaument. Saps què hi guanyaven, sense donar-los habitatges dignes! Encara no he sentit cap empresari de les grans cadenes hoteleres reconeixent els grans esforços dels treballadors en els seus beneficis! La plusvàlua, diran és cert, el capitalisme més ferotge.
La majoria de la població, que no gaudeix dels beneficis econòmics de les grans empreses o no són grans directius de la banca, ni dels brokers, us dirà que no hi ha motiu per a l’optimisme. Han apujat els preus de manera escandalosa, des del litre de benzina fins al litre d’oli per cuinar. Des de les verdures i la carn fins a la bombona de butà, o el pastís dolç pel dinar dels diumenges. La inflació, diuen, a percentatges que fa anys no es veuen. Els sous, no, aquests es mantenen amb el mínim i retreuen el consum, si pensem que a més, els lloguers, les hipoteques, l’energia, es mengen el percentatge més alt de l’economia familiar. Potser enguany no podran fer els viatges somiats en temps de confinament, potser hauran d’anar aquí mateix, sense sortir massa enfora.
Finalment, podrem ser optimistes si sortim dissabte 23 a passejar pels carrers de Ciutat, o dels nostres pobles. Veurem les paradetes dels llibreters, veurem una gran oferta de llibres que ens convidaran a viatjar, a pensar, a reflexionar, a viure altres vides, que ens mostraran una part de la nostra història, que ens faran entrar en altres mons que ens enriquiran com a persones.
No ho dubteu, celebrem el dia del llibre en la mesura de les nostres possibilitats, i si podeu, regaleu-ne sobretot als infants, que gaudeixin dels contes, enfora dels videojocs, dels Youtube, i els faci volar la imaginació.
