Tenc l'honor d'esser un dels quinze signants que, devora Na Maria-Antònia Oliver, que en pau descansi, de l'estiu de l'any passat ençà, som anats impulsant i signant un manifest a favor d'una candidatura unitària de país al Congres dels Diputats espanyol, sense perdre de vista mai l’ideal de la restauració de la sobirania de l’antic Regne de Mallorca.
És que resulta, com deim en el manifest, que, al cap de 43 anys d'eleccions generals espanyoles, els partits autòctons de les Illes Balears encara no han aconseguit representació al Congrés espanyol. El partit de país que se va presentar tot sol a les eleccions de novembre del 2019 va obtenir no gaire més de 18.000 vots, una xifra que no arribava a la meitat dels 39.000 que varen esser necessaris per a obtenir el diputat.
Per mor de no disposar de cap diputat propi a Madrid, la força de negociació de les Balears és zero a l’hora de repartir els pressuposts estatals, decidir mesures sanitàries, aturar l'espoli fiscal de la nostra terra amb una fiscalitat pròpia (com tenen en el País Basc occidental i Navarra), dur el maneig dels nostres ports i aeroports, construir uns transports públics que no facin empegueir, dignes de qualsevol país normal de l'Europa occidental del segle XXI, tornar fer la llengua pròpia de les Balears la llengua d’integració dels immigrants, la llengua de prestigi i així, de rebot, la llengua de reintegració dels autòctons que, en les actuals circumstàncies, n’estan empegueïts, denunciar la superpoblació desbordada que pateix el nostre arxipèlag i que no s'atura d'augmentar un any darrere l'altre, i no podem incidir en cap altra qüestió d'interès general per a les Balears que no convengui al nacionalisme d'estat, que representen els diputats d'obediència espanyola.
Així mateix, la manca d’una veu baleàrica al Congrés espanyol té com a conseqüència que hi ha una gentada de la que només rep informació dels mitjans de Madrid que, per això, desconeix l'existència d’opcions polítiques autòctones nostres. Comunitats com el Principat de Catalunya, el País Basc occidental, Navarra, Galícia, les Canàries i fins i tot la província aragonesa de Terol han demostrat que poden trencar el monopoli dels partits d’obediència estatal.
En el cas de les Balears, sens dubte el territori més atupat, més munyit financerament per l’Estat espanyol, les possibilitats d’èxit d’una candidatura de país són més que evidents. Per tot plegat, i com que les candidatures per separat no han fet més que retxes dins l’aigua, apel·lam en el manifest als partits polítics de país: Més per Mallorca, El Pi, Més per Menorca, Ara Eivissa, Gent per Formentera, així com a les formacions locals independents, perquè iniciïn, aquesta vegada amb prou temps, converses de cara a acordar una llista conjunta per assolir l'objectiu. Estam segurs que una candidatura transversal que tengui per finalitat aconseguir el benestar dels ciutadans de les Balears, fonamentada en l’honestedat i en la confiança mútua, i amb un discurs valent, clar i il·lusionant, tard o d’hora aconseguirà uns bons resultats.
El recurs del Parlament de les Balears contra els pressuposts estatals del 2022, que totd'una va llevar les rialles a Madrid, que va fer una viada a anunciar inversions, demostra que els partits de país tenen èxit quan s'entenen, remen en la mateixa direcció i actuen plegats.
Feim aquesta crida de cara a les properes eleccions generals espanyoles, i la mantindrem amb fermesa i constància fins que assolirem l'objectiu de disposar d'una veu pròpia a Madrid.
Si entrau a la plana web candidaturaunitaria.cat, hi podreu llegir el manifest i, si hi estau d'acord, vos convidam a adherir-vos-hi, tant si sou nascuts aquí com a fora, de llinatge d'aquí o immigrant, tant si sou homes com dones, tant si sou creients com ateus, tant si sou blancs com negres, sigui quina sigui la llengua que parlau a ca vostra, tant si sou de dretes, com d'esquerres, com de centre, tant si sou rics com pobres, tant si anau a jornal com si teniu una empresa. Tothom qui estima Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera és convidat a fer pinya perquè l'estat, Europa i el món sàpiguen que existim i que feim comptes de tornar agafar el timó d'aquesta antiga i alhora moderna, petita i alhora gran pàtria enmig de mar.
