cielo claro
  • Màx: 35°
  • Mín: 27°
35°

27 de març: Dia Mundial del Teatre

Amb motiu de la celebració, el diumenge 27 de març, del Dia Mundial del Teatre, aquest és un article per rendir homenatge als espais escènics, a les companyies teatrals, als actors i als espectadors, als col·lectius i a les institucions públiques que, amb la seva gestió, suport i/o finançament, ho fan possible. Malgrat totes les adversitats actuals, després de dos anys de pandèmia; amb mesos de confinament, i molts més de restriccions, que encara arrosseguem i la difícil situació econòmica i social agreujada per la pujada dels preus, la por i els conflictes bèl·lics.

I és sobre 'El silenci dels telers', la darrera representació teatral de la programació regular de l'hivern que s'ha pogut gaudir, al Teatre del Mar, durant aquest passat cap de setmana. Un recull d'històries reals de dones que treballaven a les colònies tèxtils catalanes, aprofitant també l'avinentesa de la celebració del Dia Internacional de les Dones, el passat 8 de març, així com del 20è aniversari, enguany, de la Fundació Teatre del Mar.

Es tracta d'una adaptació, a càrrec d'Anna Maria Ricart, del llibre 'El silenci dels telers: Ser dona a les colònies tèxtils catalanes', d'Assumpta Montellà, historiadora i escriptora nascuda a Mataró, i publicat a l'any 2012. Dirigida per Ferran Utzet i protagonitzada per Maria Casellas i Andrea Portella.

A l'escenari tres grans pufs quadrats, com a únic element, sobre els quals es va col·locar les peces de fusta corresponents a una fàbrica tèxtil; una ostentosa església al centre de tot; una no menys pretenciosa mansió de l'amo; un bon grapat de modestes cases a un nivell més baix; uns arbres; i un riu, de cinta de roba blava, devora la fàbrica, com a representació gràfica d'una típica colònia tèxtil.

Començà la funció indicant que són a l'any 1880, i amb el transcurs dels anys, a més de la idiosincràsia de la colònia es van succeint històries de les situacions i les condicions de desigualtat i discriminació que es vivien a una d'elles, especialment cap a les dones. Històries que el públic assistent, a alguna de les tres representacions realitzades, va conèixer de la mà de les dues intèrprets.

De les primeres, la de dues dones que treballaven i havien de comunicar-se mitjançant senyals. El soroll de les màquines era tan fort que, després de tota una vida a la fàbrica, gairebé totes les treballadores acabaven sordes. La jornada laboral per a una dona era de dotze hores diàries, des de les cinc del matí fins les set del vespre, només tenien lliure els diumenges, i feien torns entre elles per fer el dinar.

Moltes més històries sobre les dones: aquestes eren posseïdores de mans petites i, només feien feina al taller, començaven amb tasques senzilles abans de passar a les màquines de filar, i com a molt, podien prosperar a les de teixir. En aquells temps no hi havia una edat mínima per començar a treballar, sense haver complit els deu anys una nina podia fer-ho. Les dones s'ajudaven entre elles, les veteranes preveien a les més jovenetes de no quedar-se a soles amb l'encarregat en determinats indrets de la fàbrica i les aconsellaven casar-se tot d'una que poguessin. El sou de les dones era molt més inferior als dels homes, fins i tot fent la mateixa feina. A diferència d'ells, que es reunien al cafè, el safareig era l'espai de reunió per a elles.

A més de reflectir les desigualtats entre dones i homes; la insignificança de les dones per a la societat; els privilegis de l'església; les diferències socials entre els distints estaments, l'obediència i respecte a l'amo, al capellà i a l'encarregat; l'obligatorietat d'assistir a missa; també es va fer menció de fets històrics, com la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià a l'any 1931, la proclamació de l'Estat Català dins la República Federal Espanyola per part del President de la Generalitat, Lluís Companys, l'octubre de 1934, la Guerra Civil espanyola, els bombardeigs franquistes, els quaranta anys de dictadura franquista, la mort de Franco, la transició democràtica, fins arribar al tancament dels telers l'any 1998, amb dues perspectives oposades, la partidària i la contrària dels fets esdevinguts.

Històries de dones i de fets que varen passar al llarg d'un segle, amb els telers com el fil conductor d'aquesta obra teatral, que va posar un magnífic final a la programació regular de gener a març del Teatre del Mar, el qual oferirà una actuació especial aquest dissabte 26, amb la representació de 'La claror', de Noctàmbuls teatre, que conta la història de Madò Rafela Servera 'Calona', una de les més importants i darreres contacontes tradicionals de la Mediterrània.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.