Tot just acabam de viure la que possiblement hagi estat la pujada de la gasolina més gran i ràpida de la història. A llocs com el nostre país, on el transport públic és ineficient o quasi inexistent, esdevé un producte de primera necessitat.
Des de la liberalització del seu preu, Balears és el territori de l’estat on amb l’excusa de la insularitat, més car es paga el litre de combustible. Crec que el famós ‘REB’ en això també ens pren el pèl. Lluny de fer esforços per intentar augmentar la competència en un sector oligopolístic, fa ja un bon grapat d’anys el nostre govern autonòmic va decidir la implantació de l’anomenat ‘cèntim sanitari’, que grava amb quasi 5 cèntims cada litre de gasolina que posam. Aquest impost quedà integrat l’any 2019 dins el “tram especial de l’impost d’hidrocarburs”. És a dir, que si el govern Armengol volgués, demà mateix ens podria rebaixar el preu en aquella quantitat. Poca gent ho recorda això.
Comencen a haver-hi veus reclamant una reducció dels impostos especials que ens fan pagar amb cada litre de benzina: més del 50% del preu. Menys gent encara és conscient del negoci que fa l’estat quan la gasolina va pujant, donat el particular funcionament de l’IVA. Amb uns petits càlculs ho veurem. Quan durant la pandèmia pagàrem el litre a 1,20€, en realitat hi havia 0,99€ de gasolina amb els imposts especials més un 21% d’IVA (21 cèntims). Ara que pràcticament en pagam 2€ per litre, el que s’hi amaga són 1,65€ de gasolina amb imposts especials més, atenció, 35 cèntims d’IVA. És a dir, que com més puja el litre de gasolina, més recapta l’estat en concepte d’IVA. Multiplicau-ho pels milions de litres que es venen diàriament.
