Dins el marc de celebracions del 40è aniversari de la llibreria Quart Creixent, tengué lloc, el passat diumenge dia 13 de març, una activitat ben enriquidora que combinà l’excursionisme amb l’aproximació a la vida i obra del gran poeta Miquel Costa i Llobera.
L’excursió començà a les cases de Cala Murta. Aquestes cases són propietat de la Fundació Rotger Villalonga, que es dedica a la promoció i l’estudi de Costa i Llobera. En destaca l’oratori, beneït l’any 1944 per Llorenç Riber, dedicat a la Mare de Déu de Formentor, amb una imatge neoromànica d’Antoni Font.
En aquest espai, m’havien encarregat la tasca de parlar un poc del nostre poeta. No reproduiré fil per randa tot el que vaig explicar, però tal vegada és interessant recordar que Costa i Llobera va néixer a Pollença (1854) i que morí a Palma el 1922. Per tant, enguany, cent anys després de la seva mort, el recordam i continuam parlant de la seva obra. Cal destacar, també, que Escola Mallorquina és un concepte ambigu, però em vaig centrar en la utilització del terme que en feren els noucentistes quan passà a denominar els autors mallorquins seguidors de les directrius estètiques de Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Evidentment, no faltaren les referències al fet que era fill de la família propietària de la possessió de Formentor. El poema El pi de Formentor expressa l’anhel d’una vida més alta, el combat, el món clàssic...
EL PI DE FORMENTOR
Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.
La ruta continuà per altres espais de les cases que, convé destacar, contenen un fons artístic interessant i una sala d’actes on se’ns projectà un vídeo molt emotiu sobre el poeta. Quan acabà, ens férem la foto de grup rere les cases de Cala Murta, just davant el bust del poeta.
I després, cap a Cala Murta, el lloc triat per dinar. Al llarg del camí, on encara podíem notar rastres de l’asfalt, ens advertiren que no ens posàssim darrere de les someres. Un cop arribàrem a la cala, encara quedava per recórrer el camí del Castellet, des del qual es pot gaudir d’unes vistes espectaculars de la cala a cada passa que feim. Això sí, el dia es presentà gris i ennigulat, amb poques estones de sol, però en un espai formidable, carregat de paisatge i poesia.
