cielo claro
  • Màx: 11°
  • Mín:

Fer realitat «la promesa d'un demà millor»

En la setmana del 8 de març, és a dir, en la setmana del Dia Internacional de les Dones s'escau recordar una qüestió òbvia: L'àmbit laboral, més ben dit, al voltant dels treballs, la distancia entre la igualtat formal o legal i la igualtat real entre dones i homes té una de les seves manifestacions més clares i evidents. Val dir que se sol afirmar que el segle XX va ser el segle de les dones, ja que per aquestes centrades es va aconseguir la igualtat legal, i, alhora, es va aconseguir una molt considerable visibilitat de les activitats i aportacions públiques de les dones, alhora que es va conquerir el dret formal a la igualtat d'oportunitats de sortida i d'arribada en totes –excepte en la successió del tron de la monarquia espanyola (sic)- les esferes de la vida social, econòmica, política... Però, què succeeix en la realitat? Per exemple, a les Illes Balears en el camp els treballs.

Succeeix que les distàncies es mantenen, que lamentablement hem de continuar denunciant les bretxes de gènere en el camp del treball remunerat (que, en absència de garantia de recursos incondicionals per a l'existència material per a tothom, com ara la Renda Bàsica Universal i Incondicional, és un principalíssim distribuïdor –generalment bastant injust- de renda); i en el del treball reproductiu (extraordinàriament feminitzat, no retribuït, i absolutament vital per al cicle de la vida humana).

Vet aquí algunes de les bretxes sociolaborals de que consider més rellevants d'aquest passat any 2021: a) La taxa d'activitat -que és un índex que mesura el nivell d'ocupació (treball remunerat), i que amb la metodologia de l'Enquesta de Població Activa (EPA) es presenta com el quocient entre la població activa i la població en edat de treballar o major de 16 anys, va ser per als homes un 67,43% mentre que per a les dones es va situar en un 59,05%. Per tant, hi ha una bretxa d'un 8,34%. No és poca cosa! b) La temporalitat femenina en la contractació va ser, segons l'EPA, un 3,7% superior a la dels homes (52,2% vs. 48,5%). c) Una de les bretxes de gènere en matèria laboral més importants és la de la parcialitat. Cal recordar que la contractació a temps parcial és molt majoritàriament no desitjada. L'any passat, del total de contractes per a homes, un 5% foren a temps parcial, un percentatge que arribà al 19% en el cas dels contractes per a dones. d) Seguint amb les dades EPA, la bretxa de gènere entre les persones inactives (les que, estant en condicions de treballar, no ho fan ni pretenen fer-ho perquè es dediquen a treballs domèstics) és d'un gairebé 80%, en termes absoluts, 20.500 homes i 72.700 dones. e) Una altra bretxa força rellevant, i com la anterior, relacionada amb el treball reproductiu -en el qual no es retribueix o es fa pèssimament la, diguem-ho així, plusvàlua social- és la que fa referència a les prestacions de la Seguretat Social per excedències per a cura de familiars. Del total de 1.277 de persones sol·licitants durant 2021, el 73% van ser dones. f) Finament, anotem que la bretxa salarial, calculada amb les últimes dades de l'Agència Tributària (exercici fiscal de 2020), s'enfila fins a un 17% (salari anual mitjà dels homes 19.722 € per 16.939 € de les dones).

Tanmateix, n'hi ha de bretxes difícilment quantificables. Pos només dos exemples: La situació d'apartheid sociolaboral que sofreixen les dones del extraordinàriament feminitzat -i amb un pes impressionant d'informalitat- sector d'empleades de la llar. Un altre 8 de març que cal denunciar que l'Estat Espanyol segueix sense ratificar el Conveni núm. 189 de l'OIT, que atorgaria uns drets mínims a les treballadores i els treballadors domèstics. Contràriament al compliment d'aquest compromís, el govern espanyol "més progressista de la història" assumeix, amb aparent normalitat, que Europa dictamini que Espanya discrimina per raó de sexe a les treballadores de la llar en per negar-lis la prestació de desocupació. Un segon exemple, exposat a manera de pregunta, de bretxa de gènere de difícil quantificació: Com operen en matèria d'igualtat de gènere les rendes per a pobres, com ara la Renda Social Garantida (RESOGA), o l'Ingrés Mínim Vital (IMV) que, no s'oblidi, no garanteixen cap dret individual en tenir un gran biaix familiariste? Potser en el si de les famílies i en les llars no hi ha relacions de poder patriarcal?

En fi, no en queda una altra que, si més no cada 8 de març, posar en evidència l'existència d'aquestes bretxes de gènere per prendre embranzida en la necessària lluita per fer convergir la igualtat de gènere formal amb la real. Al seu torn, en dies de guerra cal recordar a l'enyorat Arcadi Oliveres que, al seu llibre-testament 'Paraules d'Arcadi' ens deia: «Per mi no és utòpic aspirar a una societat sense guerres. Per mi no és utòpic que puguem canviar les relacions internacionals». Endemés, l'Arcadi ens demanava coherència, tot afirmant que «no podem dir 'no a la guerra' i obrir un pla de pensions, que són diners que el banc ens reté, i que molt probablement utilitzarà per finançar algunes empreses bèl·liques, com, per exemple, la de l'armament».

Radicalment, malda més feminisme(s) i més pacifisme per fer realitat «la promesa d'un demà millor» que canten, en el seu recentment publicat disc, Els Catarres.

PS : Quins Ous, ha mort Pau Riba!

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Vaja, vaja!, fa 11 mesos
La manca digualdat es va perllongant i perllongat i no se'n veu la fi. Manca d'igualdat entre homes i dones, manca d'igualdat entre homes, manca d'gualdat entre dones, manca d'igualdat entre societats, entre nacions... Les injustícies es perpetuen. Fins quan? Té remei,això?
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente