El meu gran amic Tomeu em digué una vegada: «Als Estats Units el Partit Demòcrata és de dretes, i el Republicà és molt més de dretes». Ja fa uns anys que el mateix està passant per aquí. Judicatura, mitjans de comunicació i partits polítics fa ja temps que han emprès un viatge cap a l’Est més llunyà. Els partits conservadors s’estan convertint en extrema dreta a gran velocitat i els partits ‘progressistes’ de cada vegada semblen més de dretes, tal vegada no de paraula, però sí de fets. Això passa tant a les Balears com a l’Estat espanyol.

No és pas difícil trobar exemples. En els últims anys hem vist com un govern que es diu ‘de progrés’ ha actuat talment ho faria la dreta més conservadora. Hem presenciat com s’ha fet l’Autopista Garrido, una llei turística feta per a hotelers i llogadors turístics més que no pas per al benestar de treballadors i residents, una llei educativa que quasi fa vehicular el castellà i arracona el Català, parcs solars autoritzats en sol rústic, l’augment de places turístiques, el retorn dels creuers, la sagnia continuada de doblers públics gastats en promoció del turisme, la desaparició del Català d’hospitals i centres de salut, la ja habitual presa de pèl amb el REB, la gran mentida del “nou model” econòmic... A ciutat un altre tant: la no prohibició del lloguer turístic (malgrat l’evident malestar que genera als ciutadans a llocs com Son Espanyolet o Santa Catalina...), la permissivitat amb les terrasses de bars i restaurants, la nul·la persecució dels renous, la concessió de llicències d’hotels...

Tristament, també hem de dir el mateix dels sindicats. Dues de les més grans vergonyes viscudes en els darrers anys ha estat veure com el col·lectiu docent i les ‘Kelis’ s’han hagut d’organitzar pel seu compte en les lluites que han emprès: els primers ni més ni menys que contra el TIL de Bauzà i els seus continus atacs a l’escola i als docents, les segones per aconseguir unes condicions laborals dignes...

El vaixell s’escora, per la dreta, i nosaltres hi som a dins.