cielo claro
  • Màx: 14°
  • Mín:

Certeses i dubtes

Fa uns dies, el dBalears va publicar una enquesta demanant als seus lectors: Què han de fer els països occidentals davant la invasió d'Ucraïna per part de l'exèrcit rus? Amb cinc possibles respostes (amb els percentatges de resposta fins ara):

1-Mantenir-se totalment al marge, perquè és la millor manera d'evitar una escalada global del conflicte. (5'33%)

2-Intentar una mediació diplomàtica per aturar l'atac rus. (40%)

3-Castigar els dirigents russos amb sancions i embargaments econòmics. (21'33%)

4-Enviar armament a l'exèrcit d'Ucraïna perquè es pugui defensar i resistir més temps.(11'33)

5-Que l'exercit de l'OTAN intervengui en defensa d'Ucraïna. (22%)

He de reconèixer, com a suposat ciutadà d'aquest món dit occidental, que vaig dubtar de donar la meva resposta a dues de les opcions, que en cap cas eren ni la de mantenir-s'hi al marge ni a favor d'una intervenció de l'OTAN.

Com a pacifista d'una opció clara en favor del No a la Guerra havia de triar clarament per la segona però, sense deixar de defensar-la, com fer-ho en una situació ja activa de guerra? La mediació diplomàtica per aturar la guerra, amb tot el suport d'un moviment pacifista arreu del món, s'ha de donar sobretot per evitar-la. Si recordam la guerra d'Iraq, aquesta es va produir després d'importants mobilitzacions a nivell mundial, especialment remarcables a Barcelona i a Catalunya en general, també a Mallorca, i a pesar de tanta oposició popular tan mateix aquesta es va iniciar per part dels provocadors, mentiders, criminals contra la humanitat i impunes Estats Units, Regne Unit i Regne d'Espanya, Bush, Blair, Aznar, tots ells membres de l'OTAN i cadascun representant la seva alçada moral a més de l'estratègica i militar. Record molt bé la gran frustració i patiment que en els manifestants contraris a la guerra ens va provocar veure les imatges d'aquell primer dia de guerra. Tota la diplomàcia encapçalada per l'ONU, no la va poder aturar. Tampoc record que els països responsables, instigadors, fossin castigats ni abans, ni durant, ni acabada aquesta, a sancions severes internacionals com les que apliquen al cas rus.

L'agressió militar russa contra Ucraïna en forma de guerra de gran abast, no només és una enorme i perillosa equivocació en un planeta en què està en risc la pròpia supervivència humana, sinó que a ningú fa més content que a qui creuen que l'opció militar sempre és i serà present, tant per fer negocis, sobretot, com per fer valdre l'ús de la força com a resolució de conflictes. Es podria creure arribat a aquest punt que ajudar militarment Ucraïna és un deure just en defensa de la part agredida i innocent d'aquesta història. Hi ha qui ha fet una comparació amb el no intervencionisme, la no ajuda militar aliada a la segona República espanyola enfront de la militar feixista italiana i nazi alemanya al colp franquista que va provocar la guerra. Al meu parer no són casos semblants, però amb tot les coses són com són i davant una agressió que consideram injusta cal una resposta i potser no n'hi ha prou amb obligades i necessàries manifestacions contra la guerra i contra qui l'ha provocada, potser cal dotar d'armes per fer front a aquesta agressió, perquè sinó, no estem deixant cometent un crim davant la nostra mateixa i impassible mirada? Ho podem fer quedar-nos al marge, només mirar-ho i manifestar-nos-hi en contra?

Per altra banda, no puc deixar de fer servir la memòria: Churchill i Eisenhower varen ser enemics de Hitler sobretot contra la seva voluntat militar expansionista, de invasió i ocupació de territoris per la força més que no per raons ideològiques. El racisme, fins i tot l'antisemitisme ha estat i és ben arrelat a l'adn de molts anglesos i colonitzadors a Nord Amèrica, Austràlia o Sud-africa, també de francesos (recordem Drancy) i gairebé de la resta de països capitalistes occidentals que formen part de l'OTAN.

Per altra banda i perquè ens toca de prop, no em cansaré de repetir que la dictadura feixista espanyola va ser avalada i legitimada per aquests i que l'actual Unió Europea segueix sent sorda, muda i cega davant l'agressió vigent i permanent de l'estat espanyol contra el dret a a l'autodeterminació i la mera existència de les nacions catalana i basca. Curiosament quan partits d'esquerra independentista s'han posicionat, amb tot el meu respecte, contra l'enviament d'ajuda militar en armes a Ucraïna per part de l'estat espanyol amb el beneplàcit dels partits feixistes, han estat criticats de manera grollera per aquells que, dient-se o creient-se demòcrates, patriotes o d'esquerres els escarneixen recordant-los, justament ara, allò de “poble armat, poble respectat”. En podríem parlar una estona de com, en ple segle XXI es legitima segons el propi interès més l'ús de la força armada que no el simple dret democràtic a votar per a l'autodeterminació.

La meva opció, difícil i segurament equivocada a l'enquesta del dBalears, la quarta.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Mallorquín, fa 11 mesos
Tanto rollo para decir lo mismo que uno de vox…
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente