algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

Hi ha lloc per l’esperança

Sembla mentida però és així. Hi ha lloc per l’esperança quan veiem una Presidenta d’Hondures na Xiomara Castro, que va jurar el càrrec dient: «dotze anys de lluita, dotze de resistència. Avui comença el govern del poble». Una valenta dona que es fa càrrec de la direcció d’un país, dels més pobres de Centreamèrica, just després d'Haití.

I encara més, Xile inicia una nova etapa amb President d’esquerres, un jove Gabriel Boric Font, exercirà el seu càrrec a partir de l’11 de març d’enguany, ja ha presentat el seu govern, paritari, i tindrà de Ministra de Defensa la néta de Salvador Allende, Maya Fernández Allende. Un nou govern que tindrà molts reptes al davant amb tota la força d’un país que ha de fer-se amb una nova Constitució redactada per una Assemblea ciutadana, cent cinquanta-cinc persones, la meitat dones. A més, l’acadèmica, lingüista i activista indígena de l’ètnia maputxe Elisa Loncon presideix aquest òrgan que substituirà la constitució d’en Pinochet.

El mes d’octubre hi haurà eleccions a Brasil, carregades d’esperança de veure derrotat en Bolsonaro i que guanyin les esquerres amb en Lula al capdavant...

He de dir que cerc motius per l’esperança en aquesta banda de l’Atlàntic, la nostra vella Europa, i no en trob... La crisi OTAN-Rússia que tant espai ocupa als telenotícies ens inquieta perquè sabem els motius econòmics que hi ha darrere, i no ens fiam ni un pèl de la tàctica d’estirar la corda a veure qui afluixa primer la tensió. Us recoman recuperar el programa d’IB3ràdio del dissabte 29 de gener, la gran vida, del minut 7 al 37, on una al·lota nascuda a Ucraïna, n’Olga, i el professor de rus de l’EOI Gerard Adrover, analitzen què està passant.

Més prop nostre, a la pell de brau, la polèmica sobre la no-derogació de la Reforma laboral del PP omple articles d’opinió i comentaris a les xarxes. Us en recoman un, especialment, de l’amic i company articulista Rafel Borràs a illaglobal.com.

Acaba així: En conclusió, estam en presència d'una reforma laboral que no retalla drets laborals, però que no acaba de capgirar el guió escrit en temps de l'austericidi. Recordem què va significar per als treballadors i treballadores aquell Decret-llei de l’any 2012 que tant han aplaudit els representants de la patronal.

El que sí que ens sorprèn és la virulència que traspuen tots aquells que no accepten crítiques, que defensen a ultrança la feina feta per la Ministra sense ser conscients que cal escoltar les opinions de tots aquells que necessites a les Corts, que representen bona part de les esquerres sobiranistes d’aquest Estat.

I què podem dir de les manifestacions dels negacionistes, dels antivacunes? Sense mascareta, omplint els carrers de Ciutat clamant contra els sanitaris, els polítics, els periodistes... allò que es diu col·loquialment, brou per engreixar l’extrema dreta que parla de llibertat-egoisme, de dictadura, d’imposició, quan són ells qui les coneixen perquè les han exercides on i quan han governat.

Així i tot, continuarem cercant lloc per a l’esperança aquí, perquè continuem confiant en el bon fer de la gent que treballa amb persones, a sanitat, educació, serveis socials... perquè creiem fermament que reforçant els serveis públics, creant ocupació estable i de qualitat, serà el camí per sortir-nos d’aquesta crisi. Continuem confiant que les propostes de les esquerres, honestes, van dirigides a millorar la vida de la gent i no engreixar encara més aquells que més tenen.

Esperem que sapiguem transmetre l’esperança per combatre el desencís, el negacionisme, el «i tanmateix...» que tanta desesperança traslladen.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.